dimecres, 18 de maig del 2016

LA LLUM AL FINAL DEL TÚNEL

M'estic adonant que allò que diuen els grans, quan tu ets petit, de "el temps passa volant" és totalment cert. Fa 4 dies estàvem començant l'assignatura: nervis, incertesa, desubicació... Almenys així és com em vaig sentir en aquell moment i ara... doncs ara ja estem submergits en la PAC FINAL. Qui ho havia de dir!

La feina feixuga ja la tenim feta, ara només hem de posar-ho maco. La nostra wiki està quedant molt bé però encara s'han de fer millores així que hauríem de posar el cartell de "en obres". Que tinguem una bona valoració del professor no vol dir que ens hàgim de quedar aquí i deixar d'avançar perquè sempre es pot fer més i millor. Penso que ens estem compenetrant molt bé pel que fa a la utilització de coneixements individuals pel benefici del grup. Les mancances que uns tenim queden suplides per les virtuts dels altres i això és un aspecte molt positiu que cal destacar.

Una de les activitats a realitzar en aquesta PAC és la de redactar (com a grup) una defensa que consensuem entre tots i crec que potser per aquí podríem tenir un problema ja que això implica comunicació i, en els últims dies, m'he adonat que no n'hi ha tanta com em pensava. Suposo que tot és treballar-ho i posar-hi ganes però, si ara al final és quan ha ressorgit aquest problema, potser és que quan vam creure que el solucionàvem no era així i només estàvem posant una tireta per sortir del pas i continuar. En aquest sentit veig que el tema de la distancia és un problema ja que, qualsevol dificultat que tinguem, es fa més difícil solucionar-la.

Espero que, en aquesta última PAC, aconseguim sortir il•lesos i contents de la feina feta ja que, al cap i a la fi, l'objectiu final no és més que treure una bona nota de l'assignatura (almenys el meu).

P. Quintilla

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada