THE END: LA GRAN REFLEXIÓ

Bueno, bueno, doncs això ja s’acaba. Ara sí que sí! Aquest és el meu últim post al blog ja que acabem el curs i, en conseqüència, l’assignatura. Aquest últim comentari ha de servir per fer una reflexió de la PAC FINAL i de l’assignatura en general així que… comencem!

Primer de tot, em vull centrar en la PAC FINAL. Considero que ha sigut la PAC més enriquidora de les que hem fet ja que, tot i que a les altres PAC hem après coneixements, en aquesta última hem après valors. Ens ha permès interactuar amb els companys d’altres grups, no només amb els del nostre (com havíem estat fent fins ara) i ens hem pogut adonar que, les problemàtiques per les quals hem anat passant grupalment, han sigut compartides per molts companys. També m’ha agradat el fet que hem hagut de valorar altres treballs que nosaltres no hem fet i, amb això, ens hem pogut adonar de la diversitat d’enfocaments que se li pot donar a un tema concret, les diferents maneres d’escriure i d’expressar-se o els imprevistos amb què es pot arribar a trobar un grup de treball poc temps abans de presentar una activitat (li diuen la Llei de Murphy: si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament).

Pel que fa a l’assignatura en general (o al treball) considero oportú dividir-la en diferents apartats:

   Primer, treball en equip. Aquesta part ha sigut la més complicada i dificultosa, almenys personalment. Treballar amb 3 persones més que no coneixes de res i que cadascuna té una manera de fer i ser, uns horaris, uns costums, unes responsabilitats i una manera d’implicar-se, no m’ha resultat fàcil.

Tampoc ha sigut fàcil fer-se entendre ja que, en ser un tipus d’estudi asíncron, havíem

d’intentar suplir el llenguatge no verbal expressant el màxim que podíem i això, moltes vegades és complicat, fins al punt que es pot arribar a malentesos. A més, també influeix la imatge preconcebuda que cadascú tingui dels altres (en el cas que se l’hagi fet) i la disposició a entendre (o no) les coses tal com s’escriuen.

Autoria pròpia

    Segon, eines de Google. Malgrat fer temps que treballo amb el GDrive i conèixer el que ens permet fer, mai no havia treballat amb el GCalendar o el GSites. Considero que ha sigut molt útil i, potser en un futur, utilitzi alguns dels dos per tal de poder portar una agenda o crear una plana web senzilleta (a poc a poc).

     Tercer, les eines com Zotero, Mindomo i Diagrama de Gantt. Aquest punt no m’ha agradat tant i, de moment, no li acabo de trobar el punt.

Haver treballat el gestor bibliogràfic Mendeley a l’assignatura de Fonts d’Informació ha fet que no sàpiga valorar com cal el Zotero. M’he adonat que el Mendeley li ha acabat fent ombra.

En el cas del Mindomo, no és que no m’agradi l’eina sinó que el que no m’agrada (ni m’ha agradat mai) són els mapes conceptuals. Com ja he comentat als missatges del grup, sóc d’aquestes persones que necessita quedar-se amb el grosso de la informació per acabar entenent els petits punts. No sé estudiar amb idees, conceptes ni paraules clau. És per això que m’ha costat molt aconseguir resumir en idees l’apartat que m’havia tocat. De fet, vaig demanar ajuda als companys per aconseguir-ho.

El Diagrama de Gantt ha sigut la meva creu. Malgrat que la meva companya Ruth, em va explicar la utilitat que pot arribar a tenir, i entenc que per ella sigui molt útil, jo segueixo sense veure quin ús li puc donar. Espero que, en un futur, llegeixi aquestes paraules i me’n rigui perquè ja li hagi trobat la utilitat, però de moment no és el cas.

   

       Per últim (però no menys importat sinó tot el contrari), la creació del blog. Ha sigut una        
       experiència molt enriquidora i, malgrat estar en contra de la constant exposició al món de tots els        aspectes de la vida privada que fa la majoria de la gent, considero que li hem donat un bon ús a            aquest blog. A vegades m’he sentit com si estigués al confessionari del famós programa (encara          que sovint odiat) Gran Hermano.

Bé doncs, aquesta ha sigut la meva última aportació al blog. Espero no haver-vos avorrit gaire amb els meus comentaris i ens veiem en algun lloc.

Continuem caminant!

P. Quintilla

Valoració final

La veritat és que, al final d'aquesta assignatura, malgrat que m'hagués agradat molt més pensar en el Big Data o en les diferents eines, trobo que si he reflexionat sobre alguna cosa és sobre el treball en equip.

Fins i tot, aquest tema m'ha generat llargues converses amb gent de fora de la UOC perquè he viscut una situació que no m'havia trobat mai. I he estat parlant amb altra gent per veure com enfocar-ho millor, què fer i, finalment, he arribat a diverses conclusions:

a) Les diferents situacions personals que porten a fer uns estudis condicionen i molt la seva evolució: Quan una persona té una trajectòria laboral, en principi té la gran sort de no haver de trobar feina (si més no, en un futur a curt o mitjà termini), té llargues jornades laborals (de 8 del matí fins a 18 o 19 del vespre) i té tot un conjunt de responsabilitats personals, iniciar uns estudis (siguin els que siguin) sí o sí han de venir motivats perquè tinguis la sensació que t'omplen a nivell personal. És a dir, d'alguna manera, no tens cap mena de motivació que no sigui la de creixement personal. I quan aquest creixement personal pot ser en negatiu o trobes que, de sobte, estàs visquent situacions que no t'agraden, el més fàcil o el més probable és abandonar o tenir unes enormes ganes de fer-ho.Quan les teves motivacions estan més vinculades a la feina, aquests són  temes menors. En definitiva, no deixa de ser una derivació de la piràmide de Maslow, però passa i s'ha de tenir present i, en aquest sentit, si aquest paràgraf convida a la reflexió des de les dues vessants benvingut sigui.

b) Continuo essent contrària als mitjans síncrons: Crec que si l'avaluació es pot fer per una sèrie de mitjans, malgrat siguin asíncrons, s'han d'aprofitar aquests mitjans. Tota la informació ha de ser pública i subjecta a avaluació.

Pel que fa a les eines, m'hagués agradat més aprofundir sobre temes que no s'han tractat en aquesta assignatura o tenir una representació d'eines més diverses. Em reitero en quelcom que ja he dit en no sé quantes instàncies sobre el blog. Crec que per entendre la dinàmica d'un blog no cal escriure cada setmana. És més, penso que un blog és útil quan les reflexions són útils i si no tens la necessitat de tractar sobre algun tema, o no tens res a dir, no veig per què ha de ser obligatori participar.

Pel que fa a la PAC 4, m'ha agradat molt llegir altres companys i veure els seus punts de vista i trobo que m'hagués agradat treballar també amb ells. Si hagués de fer algun suggeriment en aquest sentit, atès que en definitiva l'objectiu final d'aquesta assignatura és conèixer eines i no tant el contingut del treball en sí (penso, potser estic equivocada), crec que un altre plantejament factible podria ser la creació de grups diferents i el tractament d'un tema i d'unes eines (en versió més reduïda) amb grups diferents a cada PAC. D'aquesta manera, tindries més personalitats diferents amb les que interactuar, que et donarien un marge de coneixement més ampli i tot plegat seria més enriquidor.

En relació amb l'assignatura, jo em revisaria la planificació. Trobo que la PAC1 és molt llarga i la PAC2 també pel que al final han suposat en el contingut i les eines i, en canvi, la PAC 3 i la PAC4 ( o PF) són molt curtes i amb un calendari molt estricte i enmig d'exàmens o proves de síntesi (cosa que ho fa més complicat encara).

Bé, no sé, si hi penso en alguna cosa més ja escriuré...

Valoració final

Hola a tots, companys, companyes i lectors!
Ahir va ser el primer dia d'exàmens/proves i m'he retardat en escriure les valoracions dels meus companys d'aula i de l'assignatura en general.

Les valoracions eren força positives. Els errors i els suggeriments ens han fet reflexionar, sobretot, sobre l'estètica del Gsites.
Personalment m'agraden les pàgines que no hi hagi gaires elements de distracció.
Però bé, les opinions són opinions i s'accepten.

Aquesta PAC ha resultat una mica estranya. En alguns moments no sabia que fer i tan l'enunciat com els missatges del consultor no m'acabaven d'aclarir del tot. Per això la presentació del projecte va ser feta gairebé a corre-cuita.
M'estranya perquè en les anteriors PAC's anàvem molt guiats i pautats i en aquesta última ens han deixat més "per lliure" però amb un calendari molt marcat.

Entrant en aspectes de l'assignatura, m'ha agradat perquè he pogut conèixer noves eines (gratuïtes) per realitzar tasques com el mapa conceptual o com la bibliografia. Els Google Sites no els coneixia tampoc i fer un projecte amb aquesta eina ha esdevingut un repte important.
Mai havia fet una assignatura on aprendre a utilitzar diferents eines i el treball en equip fossin els objectius principals.
Tractar el Big Data ha sigut interessant. Com diu la meva companya Ruth, potser ens hagués agradat tractar-lo més en profunditat, però el temps és el que hi ha i l'objectiu de l'assignatura tampoc era aquest.

Finalment, valoro el treball en equip. Com a resum, una muntanya russa. Tot i tenir uns acords molt clars i que tots havíem acceptat, la realitat del treball en equip va ser molt diferent.
Som adults i perseguir la gent per a que digui almenys en què està treballant (si es que està treballant en alguna cosa) és esgotador.
Un treball en equip, com diu el mateix concepte, és en equip. No importa si no t'agrada fer-ho, ho fas perquè ho tens que fer i encara t'hi has d'esforçar més perquè és un equip virtual on cap de nosaltres té càmeres a casa dels altres per veure si fa o no fa la feina.
No m'emporto un record 100% agradable sobre aquest aspecte.

Bé, aquesta és la meva valoració personal i la meva opinió.
Salutacions i bones PS o EX!

Elisenda J. 

Fi del projecte

El projecte per fi s'acaba. M'hagués agradat aprendre més del Big Data i penso, sincerament, que algunes tasques han estat bé per conèixer el funcionament, però l'obligatorietat de ser constant, quan fins i tot no hi ha temes a comentar, potser han resultat una mica forçades.

La veritat és que ja tinc ganes de finalitzar aquest projecte. Que consti que ja ho he comentat en el fòrum.

M'hagués agradat aprendre més. De fet, hagués preferit aprofundir en més eines i de manera més diversa, més que incidir en un únic aspecte i tenir l'obligació constant d'opinar sense més.

El Camilo ha marxat del projecte. A mi em sap greu. Penso que a la gent l'has d'intentar entendre i crec que el seu estil era lliure. Reconec que a la PAC 2 vaig tenir un contacte més bidireccional. Sabia que havíem d'aprofitar el seu coneixement en molts aspectes i crec que la PAC 2 va començar de manera molt negativa i això va desmotivar. La gent que treballa en l'àmbit del disseny sol ser molt lliure i donant-los llibertat és d'on es pot treure el millor suc.

És per això que vaig estar parlant una estona amb ell i el vaig animar a que donés el millor de si mateix. I, de fet, així ho va fer, a la PAC 2, on va fer molts canvis i va donar moltes idees per millorar el Sites.  I jo vaig sortir molt contenta d'aquella PAC 2, tal i com es reflecteix en el fòrum.

Si ho vaig fer correctament o no... I s'hagués hagut de debatre a nivell grupal... No ho sé, no crec que hi haguessin les condicions per poder fer-ho. En tot cas, entenc les seves circumstàncies i les seves valoracions. I li agraeixo les valoracions que ha fet de la meva feina.

L'únic que espero és que tot plegat serveixi per reflexionar a tots sobre les maneres de fer les coses.

Pel que fa a la valoració final del projecte, crec que finalment ens hem sortit. Objectiu assolit. És el primari i el que importa. Ara ja només queda fer uns canvis en el Sites i podrem donar per finalitzat aquest projecte.

A aquestes alçades, les pil·les es troben esgotades. Només queda una setmana.

VALORANT LES VALORACIONS

Ja torno a ser aquí per a escriure un nou post, però sento dir-vos que no porto gaires notícies noves.

Continuem amb la PAC FINAL encara que estem en una altra part, aquella que ja us vaig comentar en la que havíem d’opinar sobre els treballs fets per altres companys. La veritat és que hem rebut opinions de tot tipus, però molt positives en general. Resulta increïble les diferents opinions o visions que es poden tenir sobre un tema en concret.

M’agradaria destacar la “por” estesa que tots tenim per ofendre als companys o no poder fer-nos entendre de la manera en la què ens agradaria… però així és la vida i així són aquests estudis: a distància. Penso que hem de partir de la base en la què no és que estiguem opinant gratuïtament sense que algú ens ho hagi demanat sinó que estem complint amb una part important de l’assignatura i, si algú s’ofèn (cosa que pot passar), només cal que pensem que és una activitat més a fer. M’he sentit més tranquil·la quan, mentre anava llegint les aportacions dels companys, tots deien el mateix “perdoneu per les opinions” “espero ser d’ajuda” perquè m’he adonat que no sóc l’única amb aquest “respecte” per ofendre, no saber-me fer entendre o ser malinterpretada.

Les respostes a les opinions rebudes ja estan en marxa. L’Elisenda (líder d’aquesta PAC) ha fet un resum de totes les valoracions que hem rebut i, quan crèiem que només ens quedava repartir-nos-les i redactar les respostes per cadascun dels “jurats”, el nostre company Camilo ens informa que abandona els estudis deixant-nos, evidentment, coixes a la última PAC; perquè podrem seguir endavant però no de la mateixa manera.

Continuem caminant!

P. Quintilla

Vinc a anunciar...

Dol per la pèrdua d'un company de grup. Estàtua de dona dolençosa.

... la pèrdua d'un membre del nostre grup Boig Data!

En Camilo ha decidit que no vol continuar el Grau i per tant, també abandona l'assignatura i el projecte de CTIC.

Perdre un membre del grup sempre et fa reflexionar. He contribuït a la seva marxa? Podria haver fet alguna cosa per canviar o almenys, aplaçar aquesta decisió? Potser m'hauria d'haver donat compte que podria passar això... 

Però som humans en uns estudis virtuals. No sabem que pensen els nostres companys de nosaltres, ni les seves dificultats diàries o perquè han perdut la motivació de fer uns estudis que, tot i tenir moments durs i estressants, compensen amb els continguts i les habilitats que hi aprens.

Sigui per la raó que sigui desitgem que el nostre company tingui sort amb tot el què es proposi fer.

Sense res més a dir.

Elisenda J. 

EMBOLIC DESEMBOLICAT

Entrem a una altra setmana i tornem a ser aquí pel post setmanal. Aquesta setmana ha sigut una mica… caos, ho haig de confessar. Hem tingut un petit problema de comprensió, en general, però hem aconseguit sortir-ne.

Quan vam començar amb aquesta part de la PAC, tots vam entendre que el que havíem de fer era rematar el sites però res més. Ens va semblar que era poca feina (almenys a mi) per fer amb el marge que ens estava donant en Joan però…el profe és el que marca els temps de cada part d’una mateixa PAC. La gran sorpresa va arribar el mateix dia 25, quan vam veure que el primer grup ja havia presentat el seu sites. Anava acompanyat d’una breu explicació a més dels enllaços corresponents tant al sites com al blog i…el vídeo de presentació... Ai mare, això no és el que nosaltres havíem fet! Nosaltres ens havíem limitat a fer les millores formals i ortogràfiques del sites per poder-lo tancar però res d’explicacions ni la presentació perquè, segons vam entendre, això formava part de la següent part de la PAC. El segon grup, durant el matí, va fer el mateix: la seva presentació en text a més de l’enllaç a la seva wiki, al blog i vídeo!! Aquí sí que vam entrar en pànic. De sobte la maquinària va començar a moure’s, el meu cervell anava a mil per aconseguir escriure un text en condicions que pogués comparar-se als que havien presentat els companys d’altres grups i, l’Elisenda, va començar a buscar i provar de fer algun vídeo amb algun programa que fos original i divertit. A mitja tarda ja ho teníem, uff quin descans! En menys de 4 hores havíem aconseguit preparar un text en condicions i un vídeo divertit, curt i que englobés tot (sense saber-ho) el que s’esmentava en el que jo havia escrit.

Hem aconseguit superar una petita crisis ja que, almenys jo, estava molt espantada de no poder presentar aquesta part de la PAC FINAL en condicions.

Ara estem a la segona part d’aquesta PAC que consisteix a opinar, seguint uns criteris marcats pel professor, el treball del grup que ens hagin assignat individualment però, a la vegada, com a grup rebrem opinió de dues persones més i haurem de defensar (o respondre) el que aquestes dues persones ens exposin. Tinc moltes ganes perquè vull veure profundament tota la feina que han fet els companys (encara que només sigui d’un grup) perquè, fins ara, no hem tingut gaire temps d’estar pendents dels companys.

P. Quintilla