dilluns, 13 de juny del 2016

THE END: LA GRAN REFLEXIÓ

Bueno, bueno, doncs això ja s’acaba. Ara sí que sí! Aquest és el meu últim post al blog ja que acabem el curs i, en conseqüència, l’assignatura. Aquest últim comentari ha de servir per fer una reflexió de la PAC FINAL i de l’assignatura en general així que… comencem!

Primer de tot, em vull centrar en la PAC FINAL. Considero que ha sigut la PAC més enriquidora de les que hem fet ja que, tot i que a les altres PAC hem après coneixements, en aquesta última hem après valors. Ens ha permès interactuar amb els companys d’altres grups, no només amb els del nostre (com havíem estat fent fins ara) i ens hem pogut adonar que, les problemàtiques per les quals hem anat passant grupalment, han sigut compartides per molts companys. També m’ha agradat el fet que hem hagut de valorar altres treballs que nosaltres no hem fet i, amb això, ens hem pogut adonar de la diversitat d’enfocaments que se li pot donar a un tema concret, les diferents maneres d’escriure i d’expressar-se o els imprevistos amb què es pot arribar a trobar un grup de treball poc temps abans de presentar una activitat (li diuen la Llei de Murphy: si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament).

Pel que fa a l’assignatura en general (o al treball) considero oportú dividir-la en diferents apartats:

   Primer, treball en equip. Aquesta part ha sigut la més complicada i dificultosa, almenys personalment. Treballar amb 3 persones més que no coneixes de res i que cadascuna té una manera de fer i ser, uns horaris, uns costums, unes responsabilitats i una manera d’implicar-se, no m’ha resultat fàcil.
Tampoc ha sigut fàcil fer-se entendre ja que, en ser un tipus d’estudi asíncron, havíem
d’intentar suplir el llenguatge no verbal expressant el màxim que podíem i això, moltes vegades és complicat, fins al punt que es pot arribar a malentesos. A més, també influeix la imatge preconcebuda que cadascú tingui dels altres (en el cas que se l’hagi fet) i la disposició a entendre (o no) les coses tal com s’escriuen.

Autoria pròpia
    Segon, eines de Google. Malgrat fer temps que treballo amb el GDrive i conèixer el que ens permet fer, mai no havia treballat amb el GCalendar o el GSites. Considero que ha sigut molt útil i, potser en un futur, utilitzi alguns dels dos per tal de poder portar una agenda o crear una plana web senzilleta (a poc a poc).

     Tercer, les eines com Zotero, Mindomo i Diagrama de Gantt. Aquest punt no m’ha agradat tant i, de moment, no li acabo de trobar el punt.
Haver treballat el gestor bibliogràfic Mendeley a l’assignatura de Fonts d’Informació ha fet que no sàpiga valorar com cal el Zotero. M’he adonat que el Mendeley li ha acabat fent ombra.
En el cas del Mindomo, no és que no m’agradi l’eina sinó que el que no m’agrada (ni m’ha agradat mai) són els mapes conceptuals. Com ja he comentat als missatges del grup, sóc d’aquestes persones que necessita quedar-se amb el grosso de la informació per acabar entenent els petits punts. No sé estudiar amb idees, conceptes ni paraules clau. És per això que m’ha costat molt aconseguir resumir en idees l’apartat que m’havia tocat. De fet, vaig demanar ajuda als companys per aconseguir-ho.
El Diagrama de Gantt ha sigut la meva creu. Malgrat que la meva companya Ruth, em va explicar la utilitat que pot arribar a tenir, i entenc que per ella sigui molt útil, jo segueixo sense veure quin ús li puc donar. Espero que, en un futur, llegeixi aquestes paraules i me’n rigui perquè ja li hagi trobat la utilitat, però de moment no és el cas.

   
       Per últim (però no menys importat sinó tot el contrari), la creació del blog. Ha sigut una        
       experiència molt enriquidora i, malgrat estar en contra de la constant exposició al món de tots els        aspectes de la vida privada que fa la majoria de la gent, considero que li hem donat un bon ús a            aquest blog. A vegades m’he sentit com si estigués al confessionari del famós programa (encara          que sovint odiat) Gran Hermano.


Bé doncs, aquesta ha sigut la meva última aportació al blog. Espero no haver-vos avorrit gaire amb els meus comentaris i ens veiem en algun lloc.


Continuem caminant!


P. Quintilla


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada