THE END: LA GRAN REFLEXIÓ

Bueno, bueno, doncs això ja s’acaba. Ara sí que sí! Aquest és el meu últim post al blog ja que acabem el curs i, en conseqüència, l’assignatura. Aquest últim comentari ha de servir per fer una reflexió de la PAC FINAL i de l’assignatura en general així que… comencem!

Primer de tot, em vull centrar en la PAC FINAL. Considero que ha sigut la PAC més enriquidora de les que hem fet ja que, tot i que a les altres PAC hem après coneixements, en aquesta última hem après valors. Ens ha permès interactuar amb els companys d’altres grups, no només amb els del nostre (com havíem estat fent fins ara) i ens hem pogut adonar que, les problemàtiques per les quals hem anat passant grupalment, han sigut compartides per molts companys. També m’ha agradat el fet que hem hagut de valorar altres treballs que nosaltres no hem fet i, amb això, ens hem pogut adonar de la diversitat d’enfocaments que se li pot donar a un tema concret, les diferents maneres d’escriure i d’expressar-se o els imprevistos amb què es pot arribar a trobar un grup de treball poc temps abans de presentar una activitat (li diuen la Llei de Murphy: si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament).

Pel que fa a l’assignatura en general (o al treball) considero oportú dividir-la en diferents apartats:

   Primer, treball en equip. Aquesta part ha sigut la més complicada i dificultosa, almenys personalment. Treballar amb 3 persones més que no coneixes de res i que cadascuna té una manera de fer i ser, uns horaris, uns costums, unes responsabilitats i una manera d’implicar-se, no m’ha resultat fàcil.

Tampoc ha sigut fàcil fer-se entendre ja que, en ser un tipus d’estudi asíncron, havíem

d’intentar suplir el llenguatge no verbal expressant el màxim que podíem i això, moltes vegades és complicat, fins al punt que es pot arribar a malentesos. A més, també influeix la imatge preconcebuda que cadascú tingui dels altres (en el cas que se l’hagi fet) i la disposició a entendre (o no) les coses tal com s’escriuen.

Autoria pròpia

    Segon, eines de Google. Malgrat fer temps que treballo amb el GDrive i conèixer el que ens permet fer, mai no havia treballat amb el GCalendar o el GSites. Considero que ha sigut molt útil i, potser en un futur, utilitzi alguns dels dos per tal de poder portar una agenda o crear una plana web senzilleta (a poc a poc).

     Tercer, les eines com Zotero, Mindomo i Diagrama de Gantt. Aquest punt no m’ha agradat tant i, de moment, no li acabo de trobar el punt.

Haver treballat el gestor bibliogràfic Mendeley a l’assignatura de Fonts d’Informació ha fet que no sàpiga valorar com cal el Zotero. M’he adonat que el Mendeley li ha acabat fent ombra.

En el cas del Mindomo, no és que no m’agradi l’eina sinó que el que no m’agrada (ni m’ha agradat mai) són els mapes conceptuals. Com ja he comentat als missatges del grup, sóc d’aquestes persones que necessita quedar-se amb el grosso de la informació per acabar entenent els petits punts. No sé estudiar amb idees, conceptes ni paraules clau. És per això que m’ha costat molt aconseguir resumir en idees l’apartat que m’havia tocat. De fet, vaig demanar ajuda als companys per aconseguir-ho.

El Diagrama de Gantt ha sigut la meva creu. Malgrat que la meva companya Ruth, em va explicar la utilitat que pot arribar a tenir, i entenc que per ella sigui molt útil, jo segueixo sense veure quin ús li puc donar. Espero que, en un futur, llegeixi aquestes paraules i me’n rigui perquè ja li hagi trobat la utilitat, però de moment no és el cas.

   

       Per últim (però no menys importat sinó tot el contrari), la creació del blog. Ha sigut una        
       experiència molt enriquidora i, malgrat estar en contra de la constant exposició al món de tots els        aspectes de la vida privada que fa la majoria de la gent, considero que li hem donat un bon ús a            aquest blog. A vegades m’he sentit com si estigués al confessionari del famós programa (encara          que sovint odiat) Gran Hermano.

Bé doncs, aquesta ha sigut la meva última aportació al blog. Espero no haver-vos avorrit gaire amb els meus comentaris i ens veiem en algun lloc.

Continuem caminant!

P. Quintilla

Valoració final

La veritat és que, al final d'aquesta assignatura, malgrat que m'hagués agradat molt més pensar en el Big Data o en les diferents eines, trobo que si he reflexionat sobre alguna cosa és sobre el treball en equip.

Fins i tot, aquest tema m'ha generat llargues converses amb gent de fora de la UOC perquè he viscut una situació que no m'havia trobat mai. I he estat parlant amb altra gent per veure com enfocar-ho millor, què fer i, finalment, he arribat a diverses conclusions:

a) Les diferents situacions personals que porten a fer uns estudis condicionen i molt la seva evolució: Quan una persona té una trajectòria laboral, en principi té la gran sort de no haver de trobar feina (si més no, en un futur a curt o mitjà termini), té llargues jornades laborals (de 8 del matí fins a 18 o 19 del vespre) i té tot un conjunt de responsabilitats personals, iniciar uns estudis (siguin els que siguin) sí o sí han de venir motivats perquè tinguis la sensació que t'omplen a nivell personal. És a dir, d'alguna manera, no tens cap mena de motivació que no sigui la de creixement personal. I quan aquest creixement personal pot ser en negatiu o trobes que, de sobte, estàs visquent situacions que no t'agraden, el més fàcil o el més probable és abandonar o tenir unes enormes ganes de fer-ho.Quan les teves motivacions estan més vinculades a la feina, aquests són  temes menors. En definitiva, no deixa de ser una derivació de la piràmide de Maslow, però passa i s'ha de tenir present i, en aquest sentit, si aquest paràgraf convida a la reflexió des de les dues vessants benvingut sigui.

b) Continuo essent contrària als mitjans síncrons: Crec que si l'avaluació es pot fer per una sèrie de mitjans, malgrat siguin asíncrons, s'han d'aprofitar aquests mitjans. Tota la informació ha de ser pública i subjecta a avaluació.

Pel que fa a les eines, m'hagués agradat més aprofundir sobre temes que no s'han tractat en aquesta assignatura o tenir una representació d'eines més diverses. Em reitero en quelcom que ja he dit en no sé quantes instàncies sobre el blog. Crec que per entendre la dinàmica d'un blog no cal escriure cada setmana. És més, penso que un blog és útil quan les reflexions són útils i si no tens la necessitat de tractar sobre algun tema, o no tens res a dir, no veig per què ha de ser obligatori participar.

Pel que fa a la PAC 4, m'ha agradat molt llegir altres companys i veure els seus punts de vista i trobo que m'hagués agradat treballar també amb ells. Si hagués de fer algun suggeriment en aquest sentit, atès que en definitiva l'objectiu final d'aquesta assignatura és conèixer eines i no tant el contingut del treball en sí (penso, potser estic equivocada), crec que un altre plantejament factible podria ser la creació de grups diferents i el tractament d'un tema i d'unes eines (en versió més reduïda) amb grups diferents a cada PAC. D'aquesta manera, tindries més personalitats diferents amb les que interactuar, que et donarien un marge de coneixement més ampli i tot plegat seria més enriquidor.

En relació amb l'assignatura, jo em revisaria la planificació. Trobo que la PAC1 és molt llarga i la PAC2 també pel que al final han suposat en el contingut i les eines i, en canvi, la PAC 3 i la PAC4 ( o PF) són molt curtes i amb un calendari molt estricte i enmig d'exàmens o proves de síntesi (cosa que ho fa més complicat encara).

Bé, no sé, si hi penso en alguna cosa més ja escriuré...

Valoració final

Hola a tots, companys, companyes i lectors!
Ahir va ser el primer dia d'exàmens/proves i m'he retardat en escriure les valoracions dels meus companys d'aula i de l'assignatura en general.

Les valoracions eren força positives. Els errors i els suggeriments ens han fet reflexionar, sobretot, sobre l'estètica del Gsites.
Personalment m'agraden les pàgines que no hi hagi gaires elements de distracció.
Però bé, les opinions són opinions i s'accepten.

Aquesta PAC ha resultat una mica estranya. En alguns moments no sabia que fer i tan l'enunciat com els missatges del consultor no m'acabaven d'aclarir del tot. Per això la presentació del projecte va ser feta gairebé a corre-cuita.
M'estranya perquè en les anteriors PAC's anàvem molt guiats i pautats i en aquesta última ens han deixat més "per lliure" però amb un calendari molt marcat.

Entrant en aspectes de l'assignatura, m'ha agradat perquè he pogut conèixer noves eines (gratuïtes) per realitzar tasques com el mapa conceptual o com la bibliografia. Els Google Sites no els coneixia tampoc i fer un projecte amb aquesta eina ha esdevingut un repte important.
Mai havia fet una assignatura on aprendre a utilitzar diferents eines i el treball en equip fossin els objectius principals.
Tractar el Big Data ha sigut interessant. Com diu la meva companya Ruth, potser ens hagués agradat tractar-lo més en profunditat, però el temps és el que hi ha i l'objectiu de l'assignatura tampoc era aquest.

Finalment, valoro el treball en equip. Com a resum, una muntanya russa. Tot i tenir uns acords molt clars i que tots havíem acceptat, la realitat del treball en equip va ser molt diferent.
Som adults i perseguir la gent per a que digui almenys en què està treballant (si es que està treballant en alguna cosa) és esgotador.
Un treball en equip, com diu el mateix concepte, és en equip. No importa si no t'agrada fer-ho, ho fas perquè ho tens que fer i encara t'hi has d'esforçar més perquè és un equip virtual on cap de nosaltres té càmeres a casa dels altres per veure si fa o no fa la feina.
No m'emporto un record 100% agradable sobre aquest aspecte.

Bé, aquesta és la meva valoració personal i la meva opinió.
Salutacions i bones PS o EX!

Elisenda J. 

Fi del projecte

El projecte per fi s'acaba. M'hagués agradat aprendre més del Big Data i penso, sincerament, que algunes tasques han estat bé per conèixer el funcionament, però l'obligatorietat de ser constant, quan fins i tot no hi ha temes a comentar, potser han resultat una mica forçades.

La veritat és que ja tinc ganes de finalitzar aquest projecte. Que consti que ja ho he comentat en el fòrum.

M'hagués agradat aprendre més. De fet, hagués preferit aprofundir en més eines i de manera més diversa, més que incidir en un únic aspecte i tenir l'obligació constant d'opinar sense més.

El Camilo ha marxat del projecte. A mi em sap greu. Penso que a la gent l'has d'intentar entendre i crec que el seu estil era lliure. Reconec que a la PAC 2 vaig tenir un contacte més bidireccional. Sabia que havíem d'aprofitar el seu coneixement en molts aspectes i crec que la PAC 2 va començar de manera molt negativa i això va desmotivar. La gent que treballa en l'àmbit del disseny sol ser molt lliure i donant-los llibertat és d'on es pot treure el millor suc.

És per això que vaig estar parlant una estona amb ell i el vaig animar a que donés el millor de si mateix. I, de fet, així ho va fer, a la PAC 2, on va fer molts canvis i va donar moltes idees per millorar el Sites.  I jo vaig sortir molt contenta d'aquella PAC 2, tal i com es reflecteix en el fòrum.

Si ho vaig fer correctament o no... I s'hagués hagut de debatre a nivell grupal... No ho sé, no crec que hi haguessin les condicions per poder fer-ho. En tot cas, entenc les seves circumstàncies i les seves valoracions. I li agraeixo les valoracions que ha fet de la meva feina.

L'únic que espero és que tot plegat serveixi per reflexionar a tots sobre les maneres de fer les coses.

Pel que fa a la valoració final del projecte, crec que finalment ens hem sortit. Objectiu assolit. És el primari i el que importa. Ara ja només queda fer uns canvis en el Sites i podrem donar per finalitzat aquest projecte.

A aquestes alçades, les pil·les es troben esgotades. Només queda una setmana.

VALORANT LES VALORACIONS

Ja torno a ser aquí per a escriure un nou post, però sento dir-vos que no porto gaires notícies noves.

Continuem amb la PAC FINAL encara que estem en una altra part, aquella que ja us vaig comentar en la que havíem d’opinar sobre els treballs fets per altres companys. La veritat és que hem rebut opinions de tot tipus, però molt positives en general. Resulta increïble les diferents opinions o visions que es poden tenir sobre un tema en concret.

M’agradaria destacar la “por” estesa que tots tenim per ofendre als companys o no poder fer-nos entendre de la manera en la què ens agradaria… però així és la vida i així són aquests estudis: a distància. Penso que hem de partir de la base en la què no és que estiguem opinant gratuïtament sense que algú ens ho hagi demanat sinó que estem complint amb una part important de l’assignatura i, si algú s’ofèn (cosa que pot passar), només cal que pensem que és una activitat més a fer. M’he sentit més tranquil·la quan, mentre anava llegint les aportacions dels companys, tots deien el mateix “perdoneu per les opinions” “espero ser d’ajuda” perquè m’he adonat que no sóc l’única amb aquest “respecte” per ofendre, no saber-me fer entendre o ser malinterpretada.

Les respostes a les opinions rebudes ja estan en marxa. L’Elisenda (líder d’aquesta PAC) ha fet un resum de totes les valoracions que hem rebut i, quan crèiem que només ens quedava repartir-nos-les i redactar les respostes per cadascun dels “jurats”, el nostre company Camilo ens informa que abandona els estudis deixant-nos, evidentment, coixes a la última PAC; perquè podrem seguir endavant però no de la mateixa manera.

Continuem caminant!

P. Quintilla

Vinc a anunciar...

Dol per la pèrdua d'un company de grup. Estàtua de dona dolençosa.

... la pèrdua d'un membre del nostre grup Boig Data!

En Camilo ha decidit que no vol continuar el Grau i per tant, també abandona l'assignatura i el projecte de CTIC.

Perdre un membre del grup sempre et fa reflexionar. He contribuït a la seva marxa? Podria haver fet alguna cosa per canviar o almenys, aplaçar aquesta decisió? Potser m'hauria d'haver donat compte que podria passar això... 

Però som humans en uns estudis virtuals. No sabem que pensen els nostres companys de nosaltres, ni les seves dificultats diàries o perquè han perdut la motivació de fer uns estudis que, tot i tenir moments durs i estressants, compensen amb els continguts i les habilitats que hi aprens.

Sigui per la raó que sigui desitgem que el nostre company tingui sort amb tot el què es proposi fer.

Sense res més a dir.

Elisenda J. 

EMBOLIC DESEMBOLICAT

Entrem a una altra setmana i tornem a ser aquí pel post setmanal. Aquesta setmana ha sigut una mica… caos, ho haig de confessar. Hem tingut un petit problema de comprensió, en general, però hem aconseguit sortir-ne.

Quan vam començar amb aquesta part de la PAC, tots vam entendre que el que havíem de fer era rematar el sites però res més. Ens va semblar que era poca feina (almenys a mi) per fer amb el marge que ens estava donant en Joan però…el profe és el que marca els temps de cada part d’una mateixa PAC. La gran sorpresa va arribar el mateix dia 25, quan vam veure que el primer grup ja havia presentat el seu sites. Anava acompanyat d’una breu explicació a més dels enllaços corresponents tant al sites com al blog i…el vídeo de presentació... Ai mare, això no és el que nosaltres havíem fet! Nosaltres ens havíem limitat a fer les millores formals i ortogràfiques del sites per poder-lo tancar però res d’explicacions ni la presentació perquè, segons vam entendre, això formava part de la següent part de la PAC. El segon grup, durant el matí, va fer el mateix: la seva presentació en text a més de l’enllaç a la seva wiki, al blog i vídeo!! Aquí sí que vam entrar en pànic. De sobte la maquinària va començar a moure’s, el meu cervell anava a mil per aconseguir escriure un text en condicions que pogués comparar-se als que havien presentat els companys d’altres grups i, l’Elisenda, va començar a buscar i provar de fer algun vídeo amb algun programa que fos original i divertit. A mitja tarda ja ho teníem, uff quin descans! En menys de 4 hores havíem aconseguit preparar un text en condicions i un vídeo divertit, curt i que englobés tot (sense saber-ho) el que s’esmentava en el que jo havia escrit.

Hem aconseguit superar una petita crisis ja que, almenys jo, estava molt espantada de no poder presentar aquesta part de la PAC FINAL en condicions.

Ara estem a la segona part d’aquesta PAC que consisteix a opinar, seguint uns criteris marcats pel professor, el treball del grup que ens hagin assignat individualment però, a la vegada, com a grup rebrem opinió de dues persones més i haurem de defensar (o respondre) el que aquestes dues persones ens exposin. Tinc moltes ganes perquè vull veure profundament tota la feina que han fet els companys (encara que només sigui d’un grup) perquè, fins ara, no hem tingut gaire temps d’estar pendents dels companys.

P. Quintilla

Valoració dels projectes

Si ja va ser dur acabar el propi Sites en temps rècord, fer el vídeo de presentació i el correu, ara toca valorar un projecte que han treballat els altres companys de l'aula i he de reconèixer que vaig una mica perduda.

El consultor ens ha proporcionat una guia sobre que tenim que mirar:

• La coherència en els continguts i en la redacció seguint les indicacions que s'ofereixen en els materials propis de l'assignatura
• La correcte elaboració del mapa conceptual amb les eines pertinents
• Els criteris emprats per a la citació de fonts consultades
• El disseny, l'estructura i la presentació de la wiki
• La redacció del contingut del projecte mostrant cura per les regles gramaticals i ortogràfiques i d'estil, així com la coherència explicativa. S'evitarà presentar una simple unió de treballs/comentaris individuals, sense coherència ni estil unificat
• L'adequada construcció del discurs amb l'ús de diferents recursos formals que ens proporciona l'eina digital usada (recursos tipogràfics diferenciats que responguin a la informació a ressaltar i a l'estil del redactat, la inserció adequada d'imatges, gràfics i hipervincles).

Però no he acabat d'entendre com ho tenim que presentar (llistat, redactat?) i on ho tenim que penjar (al fòrum, en un document?)
L'entrega és el dia 2 i bé, ja tinc fet un llistat amb les meves aportacions i millores del projecte que m'ha tocat, però no sé com presentar-lo.

Espero que entre avui i demà ho descobreixi i ja pugui presentar aquesta nova part de la pràctica final.

Això és tot per ara!

Elisenda J. 

PAS 1 DE...

Ens trobem en el principi del final, sí, estem a la primera activitat dins de la PAC FINAL.

La líder ha fet un resum molt ben fet de les activitats que hem de dur a terme en aquesta primera part, a més ens està animant a aportar noves idees per tal de poder tancar el sites de la millor manera possible. Com que hi ha hagut canvis en l’entrega d’aquesta primera part, també els ha tingut en compte i ràpidament ha modificat qualsevol tasca que haguéssim de fer.

Tot això provoca que, el nostre rendiment i la nostra atenció respecte d’aquesta assignatura en aquesta recta final, vagi en augment ja que així se’ns exigeix. Personalment m’agrada.

Haig de reconèixer que la gestió de la líder m’està agradant, almenys de moment, perquè així ens evitem qualsevol problema o nervis que puguin sorgir per la relaxació de no ser conscients realment dels terminis. Des del principi hem tingut molt en compte que la vida de cap dels integrants gira entorn dels estudis, tenim altres coses a fer: feina, vida personal, altres assignatures, temps lliure necessari… de manera que no tots tenim el mateix nivell d’implicació pel que fa a temps ja que no tots disposem de la mateixa quantitat però sí que hem d’intentar que el treball efectiu sigui més o menys similar.

Els últims retocs estan arribant i el dia 25 hem de tenir-ho rematat per, després, continuar amb la següent part que consistirà a crear una espècie de presentació del sites per “atraure el públic”. Ja tinc ganes que arribi aquesta part.

Com sempre continuem caminant i aprenent.

P. Quintilla

Tancament del projecte

Bé, aquesta setmana m'he atraçat a escriure en el blog. La feina de coordinar no és senzilla i porta una constant càrrega de feina per a que tot surti el millor possible.

Estic aprenent molt, tant en aspectes d'eines com personalment. Treballar en equip sempre et fa créixer com a persona, aprenent a valorar els esforços comuns i individuals, veient diferents punts de vista i solucionant els petits problemes que puguin sorgir.

El temps corre depresa i en pocs dies ja tenim el tancament del projecte. El dia 25 (dimecres) s'ha de tenir el Sites ben maco i que ens faci sentir orgullosos del treball fet.
La feina va bé. Tenim algun petit contratemps, però espero que tot estigui correcte i acabat pel dimarts a final del dia. Sempre es bo almenys tenir 24 hores per repassar-ho tot.

Bé, no tinc res més a comentar, de moment.

Elisenda J. 

Això ja s'acaba!

Això ja s'acaba! Després d'un llarg i tediós camí finalment s'acaba la feina!
En relació amb les dificultats, la veritat és que prefereixo quedar-me amb el que he aprés. Personalment, de tot plegat, amb l'eina que menys em quedo és amb la del blog, perquè potser si s'hagués enfocat com a una eina que versa sobre una altra cosa m'hagués sentit més còmoda. Parlar sobre un mateix o sobre el camí que està emprenent, a mi em costa. De fet, diria que és la part que menys m'ha agradat d'aquesta assignatura.

Tot i això, he pogut veure alguns blogs que m'han agradat. En especial, recordo un sobre les dificultats d'un bibliotecari a Bagdad quan anava a treballar enmig de la guerra que vaig trobar enormement valent, útil i on un es podia adonar de la bona tasca i de la motivació que les persones poden arribar a tenir sobre la seva feina, malgrat les dificultats i les pèrdues que diàriament anava vivint, i amb la incertesa de si al dia següent aquella biblioteca i el seu fons continuaria existint.

Ara bé, parlar d'un mateix només, o de les dificultats que es troba pel camí, a mi personalment em costa.

Pel que fa a la resta d'eines, he trobat algunes molt interessants. Crec que hagués estat molt bé, o al menys a mi m'hagués anat molt bé, per exemple, l'ús de diferents eines per fer tutorials (vídeo, muntatge de vídeo i veu) i quins programes gratuïts hi ha.

No sé, bé en tot cas, ja veurem cap a on ens porta el final d'aquesta PAC!

Ens veiem!

LA LLUM AL FINAL DEL TÚNEL

M'estic adonant que allò que diuen els grans, quan tu ets petit, de "el temps passa volant" és totalment cert. Fa 4 dies estàvem començant l'assignatura: nervis, incertesa, desubicació... Almenys així és com em vaig sentir en aquell moment i ara... doncs ara ja estem submergits en la PAC FINAL. Qui ho havia de dir!

La feina feixuga ja la tenim feta, ara només hem de posar-ho maco. La nostra wiki està quedant molt bé però encara s'han de fer millores així que hauríem de posar el cartell de "en obres". Que tinguem una bona valoració del professor no vol dir que ens hàgim de quedar aquí i deixar d'avançar perquè sempre es pot fer més i millor. Penso que ens estem compenetrant molt bé pel que fa a la utilització de coneixements individuals pel benefici del grup. Les mancances que uns tenim queden suplides per les virtuts dels altres i això és un aspecte molt positiu que cal destacar.

Una de les activitats a realitzar en aquesta PAC és la de redactar (com a grup) una defensa que consensuem entre tots i crec que potser per aquí podríem tenir un problema ja que això implica comunicació i, en els últims dies, m'he adonat que no n'hi ha tanta com em pensava. Suposo que tot és treballar-ho i posar-hi ganes però, si ara al final és quan ha ressorgit aquest problema, potser és que quan vam creure que el solucionàvem no era així i només estàvem posant una tireta per sortir del pas i continuar. En aquest sentit veig que el tema de la distancia és un problema ja que, qualsevol dificultat que tinguem, es fa més difícil solucionar-la.

Espero que, en aquesta última PAC, aconseguim sortir il•lesos i contents de la feina feta ja que, al cap i a la fi, l'objectiu final no és més que treure una bona nota de l'assignatura (almenys el meu).

P. Quintilla

Una PAC laboriosa

De nou estem aquí explicant les dificultats amb que ens estem trobant pel camí.

Per la meva part, crec que sobra dir que estic intentant emplenar els espais buits dels treballs i cobrir les àrees que potser no es cobreixen i la veritat és que comença a ser una mica esgotador.

M'agradaria una mica més de col·laboració, no només fer la feina de cadascun i punt. I no necessito que ningú em dirigeixi, senzillament intento detectar les mancances i donar un cop de mà en allò que calgui.

Bé, el treball està força enllestit i només cal incorporar el mapa conceptual que també està fet. Crec que ja podem donar per tancat sigui quin sigui el resultat i començo a veure la llum.

Això ja s'acaba, entrem a la recta final!

RECTA FINAL

Avui entreguem la tercera PAC. He de reconèixer que ha sigut un repte presentar-la a temps ja que el marge era molt curt. A més, les dificultats afegides no eren fàcils de complir.

Personalment haig de dir que m’he tornat una mica boja per aconseguir fer tot el que se’ns demanava. He hagut de complir diversos punts marcats, tant pel professor com grupals i els meus propis. En el meu cas, m’ha tocat parlar de la legislació que fa referència (o més ben dit, que no ho fa) al Big Data.

Primer de tot, en Joan ens especificava que el treball havia de tenir 3000/4000 paraules i la informació que contingués havia de ser en un llenguatge planer que tothom entengués encara que no sabés de què va el tema tractat.

Per continuar, com a grup hem decidit estructurar el treball d’una manera específica i hem distribuït les pàgines per cada tema, d’una manera concreta. Per tant, havíem de contenir tota la informació que teníem en les pàgines que li correspon a cada apartat. També vam decidir que cadascú utilitzaria un nombre concret de paraules de manera que, resumir tota la informació, en aquest nombre de paraules i aconseguir encabir totes aquestes paraules en les pàgines estipulades per al tema, no ha sigut tasca fàcil.

Finalment i de manera personal, el meu repte era aconseguir llegir-me tota la legislació trobada al respecte, entendre-la i saber-la redactar de manera lògica i estructurada. A més, com que hem tingut un espai concret i limitat, escollir què era el més important o el que feia falta destacar, m’ha costat molt.

Ara només toca encarar la última PAC amb ganes i assumir que estem a la recta final de l’assignatura.

P. Quintilla

A les portes d'una nova entrega...

El temps passa volant!
Feia poc que acabàvem d'entregar la PAC2, que ens havia costat força, i ja estem apunt d'entregar la tercera.

Mapa conceptual

En aquesta teníem que redactar el projecte. Cada apartat havia de constar d'unes 1000 paraules per així tenir entre tots unes 4000 paraules. Crec que m'he passat una mica de les 1000 (només de 100 sense comptar títols i referències bibliogràfiques) i el tema donava per escriure'n 3000 més, almenys el meu trosset.

El més difícil d'aquesta PAC ha estat reorganitzar les idees en un mapa conceptual i posar-les en comú. Jo tenia pràctica de fer mapes conceptuals del semestre passat amb una altra assignatura però igualment ha estat complicat reunir totes les idees -que eren moltes- i escollir aquelles que volia tractar i que tenia espai suficient per a donar una visió general.

Redactar ha estat fàcil després de tenir això clar i pràcticament ho he escrit tot directament al GSites sense utilitzar cap altre editor de textos.

He seguit amb detall la feina dels meus companys i les seves parts estan molt ben treballades i desenvolupades. Tinc que donar la meva enhorabona per la redacció en català de la part d'en Camilo. Felicitats noi! Ja m'agradaria aprendre un idioma i poder-lo escriure en tant poc temps i molt correcte.

La meva valoració grupal és positiva. Potser m'ha faltat que hi hagués més comunicació. Ens hem passat bastants dies sense publicar res del que estàvem fent en el fòrum però finalment ens hem posat les piles i gairebé ja hem acabat la feina. Tot i la guia d'en Camilo, potser m'ha faltat que estiguessin més a sobre de la feina que s'estava fent o que ja s'havia fet... però és la meva opinió.
Personalment m'agrada que supervisin la meva feina i la feina dels altres, que em donin presses per acabar les feines en una planificació acotada i que hi hagi debat sobre la feina feta.
A la següent PAC serè jo la líder... a veure que tal s'em dóna liderar.

I això és tot.

Bona feina i endavant!

Elisenda J.

PAC FUGAÇ

Mare meva! El termini de lliurament d’aquesta pac és el més curt que hem tingut fins ara i la veritat és que s’està notant.

Potser aquesta PAC no és tan intensa en quantitat però sí en qualitat. Hem de fer el contingut del nostre treball i un mapa conceptual que, sincerament, mai m’han agradat. Mai he sabut estudiar amb esquemes i mapes conceptuals per captar les idees més importants així que fer un mapa conceptual (tal com els hi he fet saber als meus companys) no serà fàcil per mi però… estem aquí per superar barreres i que no se’m donin bé ni m’agradin… no vol dir que no pugui arribar a aconseguir fer-ne un amb l’ajuda dels meus companys.

Autosdadt. Wolsburg. Foto: Pilar Quintilla

Se suposa que en aquest blog hem de parlar dels problemes amb què ens trobem però en aquesta PAC no ens estem trobant amb cap problema (almenys grupalment). El líder ha fet el resum de les tasques a fer, ha delimitat clarament el que hem de fer i ha proposat noves idees per complementar el que ja tenim fet. Realment aquesta és una PAC bastant… independent per dir-ho així perquè, encara que la majoria de coses a fer són grupals, cadascú sap de què tracta la part que li ha pertocat, la qual cosa no vol dir que els uns no hàgim de participar en les parts dels altres però… com que vam repartir les seccions del treball… és normal que un sàpiga més sobre l’apartat que li ha tocat tractar que els altres.

Ara toca continuar amb la petita-gran PAC i aconseguir assolir l’objectiu grupal que ens hem plantejat: tenir la pac llesta 2 dies abans de l’entrega marcada pel professor col·laborador per posar solució a possibles imprevistos.

Paciència i a somriure

P. Quintilla

Una PAC enmig important amb molt poc temps

Segurament, pel temps establert, no deu ser la PAC més important perquè, en definitiva, es tracta no tant del contingut sinó de l'ús d'eines per poder-la portar a terme.

Ara bé, sense cap mena de dubte, és una de les PAC's més complicades per l'escàs marge de temps en el que ens trobem.

És la PAC en la que s'ha de consolidar tot el contingut del treball i el mapa conceptual i a sobre, amb poc marge per l'existència de moltes dates de lliurament.

Trobar l'eina del mapa conceptual i definir les paraules clau sembla una tasca senzilla, però segurament tenir aquesta capacitat de síntesi i posar-nos d'acord tots els membres del treball serà laboriós.

I, per últim es troba el contingut del treball que, si es tracta de posar molta informació encara és més complicat.

Aquesta assignatura és difícil no tant pel contingut i les eines sinó per la interrelació de tot plegat i, sobretot, per la dinàmica de grup que exigeix, en el que el diàleg i la col·laboració ha de ser constant.

Comença l'activitat!

Després d'una setmana de poca o nul·la activitat (almenys per part meva) començo a posar-me les piles per encarar la PAC3.

Tot s'ha de dir que necessitava unes "vacances" per tornar amb ganes a la feina. L'entrega de 3 pacs en pocs dies de diferència em van deixar exhausta!!

En Camilo ja ens ha fet el resum de les feines a fer i a veure si per aquesta setmana tenim fet el mapa conceptual -amb l'eina que haguem decidit- per poder després redactar els temes assignats...

3000-4000 paraules... renoi! Només de pensar-hi s'em posen els pèls de punta...

Elisenda J. 

Light

Un post extra!! La veritat és que no sabia què escriure però tenia ganes així que... no serà gaire llarg però alguna cosa haig de dir...

Aquesta setmana està siguent de relax. És una setmana light ja que ens estem posant al dia amb la nova PAC. El líder ja ens ha fet un resum, en termes generals, de les activitats que hem de fer però fins que en Joan no comenci a dirigir-nos... estem una mica perduts.

Sincerament estic una mica espantada perquè aquesta és LA PAC. Realment és on hem de fer el gran esforç perquè fins ara el que estàvem fent era preparar el terreny per posar-hi la xixa. Doncs aquesta és la PAC de "la xixa".

Espero que no sigui tanta xixa com m'imagino que puguem conduïr la situació de la millor manera y més beneficiosa possible per tot el grup.


Fins al proper post!

P. Quintilla

Adéu PAC 2...Hola PAC 3!

Mare meva, ja hem acabat la segona PAC! Al començament semblava que no s’hauria d’acabar mai i ara… ja anem a per una altra. Em sembla que és moment per fer balanç del que ha suposat fer la PAC que acabem d’entregar i el que espero de la nova.

Haig de reconèixer que entregar la segona PAC m’ha fet sentir tranquil·litat i relax. Ha sigut un exercici molt intens tant positiu com negatiu. Anavem molt perduts i això ha acabat repercutint en la unió del grup. M’he enfrontat a diversos reptes: treballar en equip, fer de líder, eines de Google, blog…

D’una banda, sempre que havia treballat en equip mai havia sigut realment així, perquè només consistia en dividir les activitats a fer entre els integrants del grup i posar-les en comú abans d’imprimir o de fer qualsevol presentació oral (en el cas de que hi hagués).

Per l’altra, també he assumit la responsabilitat de ser líder. Malgrat haver dut a terme aquest paper la majoria de vegades que he fet un treball, mai ho havia fet de manera oficial. És com si estigués en alguna fira d’exposicions en la que portés penjat de la solapa de l’americana un identificador on diu el meu nom i el càrrec (en aquest cas: líder). Ha sigut una tasca difícil de desenvolupar, sobretot perquè la línea entre “líder” i “coordinador” és molt borrosa. El meu company Camilo parlava l’altre dia de les tasques del líder i del coordinador i estic totalment d’acord amb ell: quan un grup de persones que no es coneix ha de treballar junta, la opció menys conflictiva i beneficiosa per tots els integrants és optar per un paper de coordinador que s’encarrega d’apuntar les tasques i activitats a fer, recordar el que s’ha fet i el que falta o animar als companys.

Parc a Braunschweig (Alemanya). Autoria pròpia.

També he après a trobar ús al GCalendar i li he acabat agafant afecte al GSites. Entenc que, malgrat ser una eina limitada, per fer un espai web senzill és més que suficient. Potser no té una gran varietat de fonts ni disseny però, un cop la comences a utilitzar, aconsegueixes sortir-te’n. És d’agraïr que, persones com jo que no tenim gaire idea de disseny web, tinguem una eina com aquesta.

A més, escriure al blog està siguent una experiència, si més no, extranya. La primera vegada no savia com fer-ho. Pensava: escric com si algú ho estigués llegint? Com si tingués un gran públic? O ho escric com si estigués exterioritzant els meus pensaments? Al final va ser més fàcil que tot això: em vaig limitar a escriure el que em venia al cap. Ara inclús em puc permetre el luxe d’afegir fotografíes que ajudin a alleugerar la lectura del que escric!

Ara el que haig de pensar és en la següent PAC. El líder (o coordinador) canvia així que una part de la responsabilitat ja no l’haig d’assumir. El meu paper canvia i les activitats també. És la PAC del contingut, aviam com aconseguim empastar-ho tot i donar-li sentit.

Però, de moment, toca continuar caminant.

Fins el proper dia!

P. Quintilla

Feliç Sant Jordi!

Feliç Sant Jordi / Dia del llibre!!!!
Que passeu una bona diada i que compreu molts llibres, que us regalin moltes roses i que us donin petons!

Avui a gaudir del dia i dilluns ja ens hi tornem a posar.

Elisenda J. 

GSite: el nou X-files

Hola a tothom (companys i lectors)!!

Aquesta setmana ja he publicat la meva entrada, però com que els problemes amb el GSite han continuat fins avui -que m'han dit que ja està sol·lucionat- doncs volia fer un breu resum de la situació.

Ja vaig fer una entrada sobre l'odi i l'amor a aquesta eina i tot i que m'havia semblat estimar-la més que odiar-la... crec que l'odio!!

Aquí us exposo el perquè: 
La companya Pilar va veure que la meva presentació es veia malament i -amb molt bona intenció- va modificar l'estructura per tal de que sortís bé. El problema era que quan ella ho veia bé en el seu ordinador, a mi m'apareixia horrible en el meu. Aquí les dues fotografies que ho demostren:

Tal i com ho veia la meva companya Pilar des del seu ordinador

En aquesta foto es pot veure que les imatges estan en línia amb el text i el peu de foto estava sota la fotografia. L'estructura està en dues columnes amb text i imatge en totes dues. 

Tal i com ho veia jo des del meu MAC

I aquesta és la fotografia de com ho veia jo. Les fotografies ja no estan en línia amb el text i el peu de foto està al costat de la fotografia.

Després de batallar amb el Sites i seguir les recomanacions d'en Camilo (dues columnes, en una text i en l'altre fotos) he pogut acabar la meva presentació i que els meus companys la vegin igual. 

El perquè d'aquesta diferència entre les visualitzacions és un expedient X. 

Ja tremolo per la PAC3...

Elisenda J.  

Treball en equip

Doncs la veritat és que he de dir que jo em sento molt orgullosa de la tasca que s'ha fet i que, finalment, tots hem aportat moltíssim. No sé si és millor o pitjor que la d'altres, però crec que hem pogut anar resolent les dificultats i cadascú de nosaltres, finalment, ha tret el millor de si mateix. Paciència, és la clau, i intentar entendre la manera de ser i les circumstàncies de cadascú pot ajudar a millorar les dinàmiques d'equip. 

GSites, sense les millores d'en Camilo, no seria el mateix. Ara, per a mi, queda un altre repte i és fer el web més accessible, però... Ja veurem si arribem a fer-ho. 

Per a mi, el programa més farragós és Zotero. De fet, he tingut l'ocasió de cursar "Fonts d'Informació" i trobo que no té res a veure amb Mendeley. Per a mi, Mendeley és molt més senzill, còmode i pràctic (el que no sé és si gestiona grups), però l'aplicació per usuaris de Mendeley és molt més pràctica que la de Zotero. 

El que també veig és que els meus companys no s'acaben de sentir còmodes amb el Diagrama de Gantt. També crec que és pràctica, perquè a mi ara em falta informació en un calendari. Suposo que és qüestió de costum, com la resta d'aplicacions. 

Bé, a veure com va la pròxima pràctica. L'únic que demano és que no ens posem nerviosos. I, apa, a tirar cap endavant!!

Buscar i buscar...

Hola a tothom!
Aquesta és la setmana d'entrega i per sort, com que la setmana anterior ens havíem posat al dia amb la feina, m'ha deixat temps d'entregar una PAC d'una altre assignatura.

El Google Sites ja està gairebé enllestit, potser queda algun detallet sense massa importància; el document de planificació també està redactat i; només queden les cerques en el Zotero.

I d'això us vinc a parlar en aquesta nova entrega: Buscar i buscar i no parar... i finalment introduir les millors al programa Zotero. 

Busquem per trobar respostes a les nostres preguntes. 

Per l'anterior PAC vaig utilitzar diferents cercadors, alguns d'ells no els coneixia i em va servir per aprendre a buscar i veure que es podia recuperar amb ells. 
En aquesta PAC m'he centrat amb els recursos que més em van agradar: El Google Acadèmic i els repositoris universitaris. Tot i això, com que conec diverses revistes (i una pàgina web que és una mina d'or) que publiquen articles que podrien ser interessants també he anat a donar-hi una ullada.

Finalment, he trobat alguns articles que responien a les meves preguntes i alguns que han aportat noves idees i noves maneres de enfocar la que serà la meva part del treball.
He seleccionat 6 en total tot i que no tots parlen concretament del Big Data però aporten altres visions del perfil del documentalista que poden ajudar a comprendre el repte en el què ens trobem.

Bé, això és tot per aquesta entrada.

Elisenda J. 

HOW WE FEEL
A visual representation of recent sentiment, as expressed on the Internet.
Good feelings are brighter; negative ones are darker.

OK

La situación en el grupo se ha dinamizado. Personalmente, tener algo muy concreto sobre que trabajar - el Gsites - me ha ayudado: sé sobre donde tengo que poner los esfuerzos, y además los resultados son inmediatos. Un poco de satisfacción garantizada respeto a otras tareas anteriores, que encontraba muy poco claras y a veces incomprensibles. 

El Gsites tiene además la característica de ser el único instrumento que estamos usando (a parte el Drive, que usamos muy poco hasta ahora) que es realmente colaborativo. 

Hemos superado la primera crisis del grupo. 

  

El trabajo está yendo bien. 

Estoy aprendiendo mucho sobre el trabajo grupal. 

NO

Aunque Ruth haya hecho un trabajo genial con el Gantter, la verdad es que me resulta bastante incómodo para tener una visión global del trabajo. No creo que sea problema del método - el diagrama de Gantt - pero sí del programa, que me parece muy poco funcional. 

Creo que como instrumento de trabajo, así como está ahora, es poco útil.   

Sería más simple, y más útil, tener un Gantt que funcione, o reducir la planificación a una lista de to do con nombre/tarea/fecha. Es más: creo que nos hace falta y tendríamos que plantearnos de preparar un documento así. 

MÁS

He reflexionado sobre el tema del liderazgo/coordinación. Creo que en un trabajo grupal, y más si las personas no se conocen, tiene más sentido que quien está responsabilizado al frente del profesor tenga un rol de coordinador. ¿Qué tiene que hacer un coordinador, y cual es la diferencia con un líder? Un líder guía (leader, to lead) y, fundamentalmente, comanda. El trabajo de un coordinador, al contrario, es de estructurar y facilitar el trabajo de los otros. 

Bueno, ya está. A seguir con las búsquedas...

Transició i aprenentatge personal

Vinga doncs, ja en van 3. Aquest  és un post que podríem dir-li… de transició. De transició i d’aprenentatge personal, perquè estem a punt d’entregar la PAC2 i començar la PAC3 i perquè estic adonant-me que puc modificar la meva manera de ser en moments puntuals.

                Durant aquesta setmana hem fet moltes coses però el que destacaria seria que ens hem posat al dia amb la feina endarrerida (de fet em dona la impressió que hem fet més feina en una setmana que en la resta de temps que portem de la PAC).

Troç mur de Berlín. Transició. Autoria pròpia.

Està essent una PAC llarga i difícil, tant pel que fa a l’obtenció de l’estructura mental que tenim cadascú (em sembla que ja us ho vaig comentar en un dels posts anteriors) com per la quantitat d’informació a gestionar i la quantitat d’activitats a fer.

               

A l’inici del post us parlava de l’aprenentatge personal que està suposant per mi el desenvolupament d’aquesta PAC, doncs bé, potser per la meva educació, pels companys amb qui he hagut de treballar al llarg de la meva vida d’estudiant o per la meva personalitat… sóc una persona que està acostumada a suplir les mancances dels altres (ja sigui per manca de temps, irresponsabilitat o, simplement, passotisme) responsabilitzant-se de la feina a fer dels altres.

Armari ple de llibres al mig del carrer a Goslar (Alemanya).
Aprenentatge. Autoria pròpia.

En aquesta PAC estic aprenent a ser més relaxada amb els terminis grupals perquè, com que tots sabem quan hem de presentar cada apartat, que cadascú s’organitzi com vulgui mentre no endarrereixi als altres. També he après a no responsabilitzar-me del que no em correspon, és a dir, hi ha un límit fins al qual puc arribar més enllà ja no és cosa meva.

Haig de confessar que no m’agrada gens el GSites ja que les eines que tenim al nostre abast són molt limitades (també és veritat que si fossin més complicades no sé si les sabria utilitzar però almenys… una mica de varietat en les fonts… no crec que sigui demanar gaire). Llegia l’altre dia el post de la meva companya Elisenda i em vaig sentir totalment identificada. Li agra

eixo que m’hagi esmentat ja que, ser el primer que es tira de cap a fer una activitat… moltes vegades no es valora i realment és complicat. Quan havíem de començar el Sites em va passar el mateix: entrava cada dia al Sites que havia creat en Camilo per comprovar si algú havia fet quelcom però… res, pàgines en blanc; així que… com que vaig veure que ningú es decidia… vaig fer-ho jo. Un cop donat el primer pas, sembla que va ser com una porta oberta que el vent no deixa que es tanqui: les meves companyes van començar a afegir punts, enllaços, idees noves que els hi anaven sorgint a mesura que anaven entrant al web… fins al punt que ens està quedant un GSites molt interessant i original.

Espero seguir aprenent tant personal com grupalment i poder utilitzar aquest aprenentatge en qualsevol àmbit de la meva vida actual o futura. Fins la setmana vinent!

P. Quintilla

Una setmana complicada...

Bé, d'entrada la primera dificultat que m'he trobat ha estat la de poder redactar al blog. He tingut problemes amb l'usuari i, em posés en el correu que em posés, no podia fer cap entrada.

He llegit atentament als meus companys durant aquests dies, tant al fòrum, al whatsapp, al xat, al blog, etc. Trobo que hi ha hagut un moment de tensió per pensar que hi havia algunes persones que podien estar despenjades, però simplement crec que cadascú s'autogestiona com vol. I crec que, segons quins missatges, més que activadors poden ser desincentivadors. Això s'ha de tenir present.

Fins entrar a la UOC, jo mai havia fet un projecte digital. Sempre he conegut més o menys a la gent amb la que havia de treballar i sabia què podia esperar de cadascun d'ells, de la mateixa manera que cadascun d'ells sabia o tenia una idea de què podia esperar de mi.

Crec que els projectes digitals, si més no a la universitat, es caracteritzen per: no conèixer als membres de l'equip, no conèixer (fins que no es pregunta) la seva disponibilitat, no conèixer les seves habilitats i, de sobte, et trobes havent de fer un treball. Crec que obre força la ment aquest tipus d'iniciatives.

Ara bé, una de les coses que ja vaig insistir a l'inici d'aquesta assignatura i que crec que és important és que hi ha d'haver un únic canal de comunicació, vàlid per a qualsevol dels membres i només operar per aquest tipus de canal.

Jo no sóc partidària de tenir molts canals oberts perquè si es transmet en un, potser no s'entén bé i el que no es pot fer és escriure el mateix en quatre llocs perquè llavors no és operatiu.

És més, crec que el mode asíncron és perfecte perquè no sempre disposem de moments per poder treballar conjuntament. Sé que no és la manera de pensar dels meus companys i ho he d'acceptar i utilitzar d'altres mitjans, però pot acabar passant que ho comuniquis en un mitjà, que no s'entengui i que es generin malentesos inadequats.

Bé, en tot cas, aquesta setmana ha acabat i s'ha de continuar cap endavant!

Seguim!

GSite: de l'odi a l'amor només hi ha un pas... o això diuen

Aquesta setmana hem treballat intensament en el Google Site de l'equip.
La veritat és que mai havia realitzat un. Ni tant sols sabia que existia!

En Camilo el va crear i hi vaig entrar durant un parell o tres de dies per mirar la pàgina en blanc -ja que encara no s'havia introduït res- pensant què s'havia de fer.

He de reconèixer que esperava que algú donès el primer pas. Era com demanar per sortir una persona:

Per què he de ser jo el primer que digui alguna cosa? Què ho faci l'altre!! -mentre poses cara d'indignació. 

Per sort hi ha persones en el grup que són més valentes i van començar a editar el Sites.

La Pilar va començar creant les pàgines, l'índex i la portada i ja sense la pàgina en blanc vaig començar a pensar que podia aportar.

I no hi ha millor cosa per aprendre a utilitzar una eina que potinejar-la. Així que amb la referència de la guia del Sites penjada a l'aula i la curiositat pròpia, em vaig aventurar a la nova dimensió del Google Sites.

Després dels primers moments de desconcert comences a veure com s'organitza, què té, què pot fer i com s'ha de fer. És a dir, passes de tenir coneixements nuls a relacionar altres experiències editant altres pàgines o blogs i comences a entendre com funciona i com t'has de moure pel lloc sense fer explotar res.

Tot s'ha de dir que té certes coses bones i algunes que sorprenen per no ser-ho tant. Per què no deixa modificar-ho tot? Pensava que seria més una eina on es podria modificar el html i el css lliurement però per fer-ho tens que utilitzar altres formes per forçar l'eina i fer-la més dinàmica.
Una pàgina web que ho explica és aquesta.

Però en general fa el que té que fer. I també he de reconèixer que els meus coneixements en edició de llocs és limitat -Sòc jo, no ets tu- .

Bé, pel que fa a les cerques, potser encara no m'he he pogut dedicar massa temps. Entre les Pacs s'altres assignatures i la família no dono a l'abast.

El proper post prometo que serà sobre les cerques i les dificultats que hauré tingut per aconseguir informació rellevant sobre l'evolució del paper del documentalista en el Big data.

Elisenda J. 

El primer choc

Primer post en el blog del grupo. Está siendo duro, debo admitirlo.

No estoy habituado a trabajar en grupo, y menos a distancia, con personas que no conozco, y en un idioma que no es el mío. Es evidente que quince años de trabajo como diseñador freelance han plasmado mi forma de trabajar: he sido siempre el único responsable de mi trabajo, y he seguido siempre mis ritmos, que son además por el 50% parte creativa, que es complicada de programar: es sentarse, y trabajar hasta que algo salga, que es exactamente lo contrario de una planificación!

Así que asignatura para difícil para mi.
Pero es la ocasión para aprender: es por esto que estoy aquí, no?

Se que esto puede frenar el trabajo de mis compañeras de grupo, y puede llevar a crisis.

Les pido un poco de paciencia, y de tolerancia: estoy trabajando en eso!!!

Creo que podemos integrarnos bien, ya que cada uno tiene sus superpoderes!

Aprendiendo

El trabajo en si, la investigación, esta última semana ha pasado realmente en segundo plano, pero salieron varios temas importantes.

Liderazgo: que quiere decir “liderar” un grupo; cual es la diferencia entre liderar y coordinar; como el “lider”, o coordinador, tiene que enfrentar una crisis para poder ayudar a resolverla. Es un poco ver en la realidad el tema que salió al principio, en la discusión en el foro. Será interesante ver como cambiará la gestión del grupo en el tiempo.

Visibilidad: hacer ver y entender a los otros lo que has hecho es tan importante como lo que haces, y a veces más.

Los instrumentos

Debo decir que estoy un poco frustrado con los instrumentos de la UOC para el trabajo colaborativo online.

La página de la UOC se cierra cada quince minutos – por cuestiones de seguridad – pero realmente no es fácil currar así.

Además no creo que un foro sea un instrumento adecuado, menos cuando ya todos estamos abituados a la velocidad y instantaneidad de los mensajes push, de venir avisados por el propio móvil de cualquier cosa. El espacio de trabajo de la UOC a veces parece perdido en el fondo más oscuro de internet…

Hay plataformas de trabajo que reunen análogos del drive, chat, y mil otros instrumentos colaborativos instantáneos en un único espacio. Si es verdad que en la UOC utilizaremos los foros, el Drive, Gsites, el mundo de la empresa ya está diez años más adelante, y sería útil conocer y profundizar también estos instrumentos.

Sería interesante por ejemplo que pudiéramos investigar y elegir con el grupo los instrumentos de colaboración, para aprender todo lo que la red ofrece, que cambia día a día. 

Aprendre: Gantter, GCalendar, Sites, Líder…

Baja, Baja! Ja torno a ser aquí per la publicació setmanal reglamentària al blog. Ha sigut una setmana molt intensa, tant de feina com de conflictes o millor dit “conflicte” (un sol) i haig de confesar que el balanç ha sigut negatiu i positiu.

Temple Blanc a Chiang Rai (Tailandia). Exemple d'esforç.

Us explico, penso que és negatiu haver-se de trobar amb conflictes quan la connexió és asíncrona ja que la tasca de solucionar-los obliga als integrants del grup a tenir una major implicació per fer-ho. Segurament hi hagi molta gent que aquest fet els hi sembli positiu ja que, si hi ha un conflicte es pot buscar la solució i arribar a un acord però… en el meu cas particular… no m’agrada; tot i que entenc perfectament que, en un grup on hi ha diferents perfils, és quasi requisit imprescindible trobar-se amb algún que altre problema.

                També em sembla negatiu el no saber si els integrants del grup s’han connectat, si han llegit els missatges penjats, entre d’altres coses, perquè això fa que els alumnes es vegin obligats a haver d’utilitzar una eina síncrona (com podría ser el whatsapp) per notificar canvis, actualitzacions o feina feta.

El problema amb el que ens hem trobat no ha sigut més que un tema informàtic per una part, ja que, tot i que la feina estava feta, passava quelcom que impedia que la resta de companys poguéssin veure-la. I de l’altra, encara que la feina també estava feta, ha sigut per la manca de comunicació i notificació a més de no utilizar les eines acordades grupalment.

               

Aprendre

Per solucionar aquest tipus de conflictes o per evitar que tornin a repetir-se el més important és la voluntat de solucionar-ho i la comunicació, aspecte molt positiu del que disposem al grup Boig Data! També penso que és important respectar i seguir tots els fils de conversa (a vegades són molts i es fa difícil) per tal de saber a quins acords s’ha arribar sobre un tema concret (en el nostre cas decidim per majoria quines eines utilitzar de totes les que ens proposa el professor-consultor per realitzar cada activitat).

Com a positiu veig la quantitat de coses que estem aprenent en tan poc temps. Estem adquirint coneixements d’eines per la gestió bibliogràfica, planificació de tasques i activitats, planes web, compartir documents i… el coneixement més important: ser líder.

Al començament de l’assignatura en Joan va proposar un debat sobre quines eren les competències i actituds a valorar més positivament per dur a terme un treball en equip i va sortir, també, la figura del líder. Aquest punt va crear un debat intens ja que uns pensaven que, per la tasca de líder, no tothom és apte i, per tant, els líders havien de ser les persones que realment sapiguéssin com fer-ho. D’altres pensaven tot el contrari, el líder havia de ser rortatiu per tal de poder adquirir competències noves, el fet de no saber ser líder no significa que no ho puguis fer, només cal aprendre a ser-ho.

                Valoro, a més, com a positiu adonar-se que hi ha un problema, saber que s’ha de solucionar i solucionar-lo.

Vinga, ja m’he confesat. Fins la setmana vinent!

P. Quintilla

Dificultats, malentesos i reunions

Aquest cap de setmana hem patit la nostra primera -petita- crisi a l'equip.

Per sort, només eren malentesos i no falta de voluntat, i s'ha solucionat sense problemes fent una reunió extraordinària:

Organització i citació: via Whatsapp
Dia i hora: Diumenge dia 10 d'Abril, de les 18 a les 20 hores aproximadament.
Eina: Xat del Gmail de la UOC.

També s'ha solucionat el tema al fòrum per tal que ho pugui veure el consultor.

Trobo que aquesta petita crisi ens ha fet veure que necessitem ser més clars, dir tota la feina que un ha fet i quan s'ha compartit amb els altres membres per tal de que si hi ha problemes de visualització es puguin resoldre el més aviat possible.

També trobo que una reunió setmanal i alguna puntual extraordinària seria perfecte per poder posar en comú temes de forma més àgil que esperant esmenes a propostes en el fòrum.

Però és el meu punt de vista...

Elisenda J. 

Planificar: una tasca difícil de redactar

Mare meva, el meu primer post al blog i no sé per on començar! Haig de confesar que mai he sigut gaire destre amb això dels blogs (potser perquè no em fan gaire gràcia) però tot sigui pel bé del grup i pel meu propi. És un repte plantejat així que, com a repte, l’haig d’assumir i aconseguir.

Per fer aquest comentari se’m venen molts dubtes al cap: com ho redacto, com ho organitzo, què dic, com ho dic, com ho distribueixo…Em dona la impressió que són moltes coses a dir, poc temps per fer-ho i molt per aprendre.

Primer de tot m’agradaria saludar a qualsevol persona que es prengui el temps per llegir el nostre blog ja que, segons diuen, el temps és or. I, després, us volia explicar que aquests posts tindran una freqüència setmanal que poden (o no) ser el mateix dia. Som quatre persones que formem el grup així que, com cadascú disposa del seu temps i se l’organitza com vol i pot, no podem assegurar que sigui un dia fixe.

El consultor ens recomana que parlem de “les dificultats” com si en aquesta PAC n’hi haguéssin moltes i m’ha fet respecte. Amb tantes dificultats ens trobarem? El primer que penso és no continuar, la veritat, però em poden més les ganes d’aprendre. La major dificultat, segons el meu parer, ha sigut el treball grupal. Vivim en una societat en la que, cada cop més, es dóna molta importància al treball en equip: decisions grupals, organització grupal, …; però realment no és el concepte literal: hi ha una sèrie de tasques i les reparteixen entre les persones però no posen en comú la feina fins al final. Aquí a la UOC, hem hagut de posar en comú absolutament tot.

               

En començar l’assignatura, un cop teniem format el grup, ens vam presentar. Vam parlar una mica de nosaltres i vam afegir els horaris individuals de connexió. En el decurs de la PAC 2, hem tornat a parlar d’aquests horaris per tal de poder fer la planificació i ens hem adonat que no ens podem connectar el que teníem previst així que hem parlat dels horaris de connexió efectiva. En definitiva, quan ens connectarem realment per fer feina.

En aquesta PAC ens hem trobat amb la dificultat que alguns de nosaltres no acabavem de tenir l’esquema general per tal de dur a terme tota la feina i això ens ha endarrerit. Només ens faltava agafar el ritme després de les vacances de Setmana Santa.

     Aquesta dificultat ens ha fet adonar-nos que ens complementem molt bé ja que, per tal de que tots tinguéssim l’esquema mentalment, ens hem ajudat els uns als altres.

Som quatre persones amb diferents orígens, amb perfils professionals diferents (disseny gràfic, administració, biblioteca i administració pública) i estudis realitzats bastant diversos però hem aconseguit utilitzar els punts forts de cadascú i potenciar-los per tal de complementar els punts febles dels altres.

     Un dels companys no parla català tot i que l’entén perfectament així que, el que en un principi podria haver sigut un problema no ho ha sigut. Aquesta persona esta aprofitant al màxim per aprendre català i la resta li ajudem.

Res més a dir, espero que no se m’hàgi oblidat parlar d’alguna cosa. Us escric en el següent post. Que vagi bé!

P. Quintilla