Mare meva, ja hem acabat la segona PAC! Al
començament semblava que no s’hauria d’acabar mai i ara… ja anem a per una
altra. Em sembla que és moment per fer balanç del que ha suposat fer la PAC que
acabem d’entregar i el que espero de la nova.
Haig de reconèixer que entregar la segona PAC m’ha
fet sentir tranquil·litat i relax. Ha sigut un exercici molt intens tant
positiu com negatiu. Anavem molt perduts i això ha acabat repercutint en la
unió del grup. M’he enfrontat a diversos reptes: treballar en equip, fer de
líder, eines de Google, blog…
D’una banda, sempre que havia treballat en equip
mai havia sigut realment així, perquè només consistia en dividir les activitats
a fer entre els integrants del grup i posar-les en comú abans d’imprimir o de
fer qualsevol presentació oral (en el cas de que hi hagués).
Per l’altra, també he assumit la responsabilitat de
ser líder. Malgrat haver dut a terme aquest paper la majoria de vegades que he
fet un treball, mai ho havia fet de manera oficial. És com si estigués en
alguna fira d’exposicions en la que portés penjat de la solapa de l’americana
un identificador on diu el meu nom i el càrrec (en aquest cas: líder). Ha sigut
una tasca difícil de desenvolupar, sobretot perquè la línea entre “líder” i
“coordinador” és molt borrosa. El meu company Camilo parlava l’altre dia de les
tasques del líder i del coordinador i estic totalment d’acord amb ell: quan un
grup de persones que no es coneix ha de treballar junta, la opció menys conflictiva
i beneficiosa per tots els integrants és optar per un paper de coordinador que
s’encarrega d’apuntar les tasques i activitats a fer, recordar el que s’ha fet
i el que falta o animar als companys.
 |
| Parc a Braunschweig (Alemanya). Autoria pròpia. |
També he après a trobar ús al GCalendar i li he acabat
agafant afecte al GSites. Entenc que, malgrat ser una eina limitada, per fer un
espai web senzill és més que suficient. Potser no té una gran varietat de fonts
ni disseny però, un cop la comences a utilitzar, aconsegueixes sortir-te’n. És
d’agraïr que, persones com jo que no tenim gaire idea de disseny web, tinguem
una eina com aquesta.
A més, escriure al blog està siguent una
experiència, si més no, extranya. La primera vegada no savia com fer-ho.
Pensava: escric com si algú ho estigués llegint? Com si tingués un gran públic?
O ho escric com si estigués exterioritzant els meus pensaments? Al final va ser
més fàcil que tot això: em vaig limitar a escriure el que em venia al cap. Ara
inclús em puc permetre el luxe d’afegir fotografíes que ajudin a alleugerar la
lectura del que escric!
Ara el que haig de pensar és en la següent PAC. El
líder (o coordinador) canvia així que una part de la responsabilitat ja no
l’haig d’assumir. El meu paper canvia i les activitats també. És la PAC del
contingut, aviam com aconseguim empastar-ho tot i donar-li sentit.
Però, de moment, toca continuar caminant.
Fins el proper dia!
P. Quintilla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada