Transició i aprenentatge personal

Vinga doncs, ja en van 3. Aquest  és un post que podríem dir-li… de transició. De transició i d’aprenentatge personal, perquè estem a punt d’entregar la PAC2 i començar la PAC3 i perquè estic adonant-me que puc modificar la meva manera de ser en moments puntuals.

                Durant aquesta setmana hem fet moltes coses però el que destacaria seria que ens hem posat al dia amb la feina endarrerida (de fet em dona la impressió que hem fet més feina en una setmana que en la resta de temps que portem de la PAC).

Troç mur de Berlín. Transició. Autoria pròpia.

Està essent una PAC llarga i difícil, tant pel que fa a l’obtenció de l’estructura mental que tenim cadascú (em sembla que ja us ho vaig comentar en un dels posts anteriors) com per la quantitat d’informació a gestionar i la quantitat d’activitats a fer.

               

A l’inici del post us parlava de l’aprenentatge personal que està suposant per mi el desenvolupament d’aquesta PAC, doncs bé, potser per la meva educació, pels companys amb qui he hagut de treballar al llarg de la meva vida d’estudiant o per la meva personalitat… sóc una persona que està acostumada a suplir les mancances dels altres (ja sigui per manca de temps, irresponsabilitat o, simplement, passotisme) responsabilitzant-se de la feina a fer dels altres.

Armari ple de llibres al mig del carrer a Goslar (Alemanya).
Aprenentatge. Autoria pròpia.

En aquesta PAC estic aprenent a ser més relaxada amb els terminis grupals perquè, com que tots sabem quan hem de presentar cada apartat, que cadascú s’organitzi com vulgui mentre no endarrereixi als altres. També he après a no responsabilitzar-me del que no em correspon, és a dir, hi ha un límit fins al qual puc arribar més enllà ja no és cosa meva.

Haig de confessar que no m’agrada gens el GSites ja que les eines que tenim al nostre abast són molt limitades (també és veritat que si fossin més complicades no sé si les sabria utilitzar però almenys… una mica de varietat en les fonts… no crec que sigui demanar gaire). Llegia l’altre dia el post de la meva companya Elisenda i em vaig sentir totalment identificada. Li agra

eixo que m’hagi esmentat ja que, ser el primer que es tira de cap a fer una activitat… moltes vegades no es valora i realment és complicat. Quan havíem de començar el Sites em va passar el mateix: entrava cada dia al Sites que havia creat en Camilo per comprovar si algú havia fet quelcom però… res, pàgines en blanc; així que… com que vaig veure que ningú es decidia… vaig fer-ho jo. Un cop donat el primer pas, sembla que va ser com una porta oberta que el vent no deixa que es tanqui: les meves companyes van començar a afegir punts, enllaços, idees noves que els hi anaven sorgint a mesura que anaven entrant al web… fins al punt que ens està quedant un GSites molt interessant i original.

Espero seguir aprenent tant personal com grupalment i poder utilitzar aquest aprenentatge en qualsevol àmbit de la meva vida actual o futura. Fins la setmana vinent!

P. Quintilla