Una setmana complicada...

Bé, d'entrada la primera dificultat que m'he trobat ha estat la de poder redactar al blog. He tingut problemes amb l'usuari i, em posés en el correu que em posés, no podia fer cap entrada.

He llegit atentament als meus companys durant aquests dies, tant al fòrum, al whatsapp, al xat, al blog, etc. Trobo que hi ha hagut un moment de tensió per pensar que hi havia algunes persones que podien estar despenjades, però simplement crec que cadascú s'autogestiona com vol. I crec que, segons quins missatges, més que activadors poden ser desincentivadors. Això s'ha de tenir present.

Fins entrar a la UOC, jo mai havia fet un projecte digital. Sempre he conegut més o menys a la gent amb la que havia de treballar i sabia què podia esperar de cadascun d'ells, de la mateixa manera que cadascun d'ells sabia o tenia una idea de què podia esperar de mi.

Crec que els projectes digitals, si més no a la universitat, es caracteritzen per: no conèixer als membres de l'equip, no conèixer (fins que no es pregunta) la seva disponibilitat, no conèixer les seves habilitats i, de sobte, et trobes havent de fer un treball. Crec que obre força la ment aquest tipus d'iniciatives.

Ara bé, una de les coses que ja vaig insistir a l'inici d'aquesta assignatura i que crec que és important és que hi ha d'haver un únic canal de comunicació, vàlid per a qualsevol dels membres i només operar per aquest tipus de canal.

Jo no sóc partidària de tenir molts canals oberts perquè si es transmet en un, potser no s'entén bé i el que no es pot fer és escriure el mateix en quatre llocs perquè llavors no és operatiu.

És més, crec que el mode asíncron és perfecte perquè no sempre disposem de moments per poder treballar conjuntament. Sé que no és la manera de pensar dels meus companys i ho he d'acceptar i utilitzar d'altres mitjans, però pot acabar passant que ho comuniquis en un mitjà, que no s'entengui i que es generin malentesos inadequats.

Bé, en tot cas, aquesta setmana ha acabat i s'ha de continuar cap endavant!

Seguim!