Light

Un post extra!! La veritat és que no sabia què escriure però tenia ganes així que... no serà gaire llarg però alguna cosa haig de dir...

Aquesta setmana està siguent de relax. És una setmana light ja que ens estem posant al dia amb la nova PAC. El líder ja ens ha fet un resum, en termes generals, de les activitats que hem de fer però fins que en Joan no comenci a dirigir-nos... estem una mica perduts.

Sincerament estic una mica espantada perquè aquesta és LA PAC. Realment és on hem de fer el gran esforç perquè fins ara el que estàvem fent era preparar el terreny per posar-hi la xixa. Doncs aquesta és la PAC de "la xixa".

Espero que no sigui tanta xixa com m'imagino que puguem conduïr la situació de la millor manera y més beneficiosa possible per tot el grup.


Fins al proper post!

P. Quintilla

Adéu PAC 2...Hola PAC 3!

Mare meva, ja hem acabat la segona PAC! Al començament semblava que no s’hauria d’acabar mai i ara… ja anem a per una altra. Em sembla que és moment per fer balanç del que ha suposat fer la PAC que acabem d’entregar i el que espero de la nova.

Haig de reconèixer que entregar la segona PAC m’ha fet sentir tranquil·litat i relax. Ha sigut un exercici molt intens tant positiu com negatiu. Anavem molt perduts i això ha acabat repercutint en la unió del grup. M’he enfrontat a diversos reptes: treballar en equip, fer de líder, eines de Google, blog…

D’una banda, sempre que havia treballat en equip mai havia sigut realment així, perquè només consistia en dividir les activitats a fer entre els integrants del grup i posar-les en comú abans d’imprimir o de fer qualsevol presentació oral (en el cas de que hi hagués).

Per l’altra, també he assumit la responsabilitat de ser líder. Malgrat haver dut a terme aquest paper la majoria de vegades que he fet un treball, mai ho havia fet de manera oficial. És com si estigués en alguna fira d’exposicions en la que portés penjat de la solapa de l’americana un identificador on diu el meu nom i el càrrec (en aquest cas: líder). Ha sigut una tasca difícil de desenvolupar, sobretot perquè la línea entre “líder” i “coordinador” és molt borrosa. El meu company Camilo parlava l’altre dia de les tasques del líder i del coordinador i estic totalment d’acord amb ell: quan un grup de persones que no es coneix ha de treballar junta, la opció menys conflictiva i beneficiosa per tots els integrants és optar per un paper de coordinador que s’encarrega d’apuntar les tasques i activitats a fer, recordar el que s’ha fet i el que falta o animar als companys.

Parc a Braunschweig (Alemanya). Autoria pròpia.

També he après a trobar ús al GCalendar i li he acabat agafant afecte al GSites. Entenc que, malgrat ser una eina limitada, per fer un espai web senzill és més que suficient. Potser no té una gran varietat de fonts ni disseny però, un cop la comences a utilitzar, aconsegueixes sortir-te’n. És d’agraïr que, persones com jo que no tenim gaire idea de disseny web, tinguem una eina com aquesta.

A més, escriure al blog està siguent una experiència, si més no, extranya. La primera vegada no savia com fer-ho. Pensava: escric com si algú ho estigués llegint? Com si tingués un gran públic? O ho escric com si estigués exterioritzant els meus pensaments? Al final va ser més fàcil que tot això: em vaig limitar a escriure el que em venia al cap. Ara inclús em puc permetre el luxe d’afegir fotografíes que ajudin a alleugerar la lectura del que escric!

Ara el que haig de pensar és en la següent PAC. El líder (o coordinador) canvia així que una part de la responsabilitat ja no l’haig d’assumir. El meu paper canvia i les activitats també. És la PAC del contingut, aviam com aconseguim empastar-ho tot i donar-li sentit.

Però, de moment, toca continuar caminant.

Fins el proper dia!

P. Quintilla

Feliç Sant Jordi!

Feliç Sant Jordi / Dia del llibre!!!!
Que passeu una bona diada i que compreu molts llibres, que us regalin moltes roses i que us donin petons!

Avui a gaudir del dia i dilluns ja ens hi tornem a posar.

Elisenda J. 

GSite: el nou X-files

Hola a tothom (companys i lectors)!!

Aquesta setmana ja he publicat la meva entrada, però com que els problemes amb el GSite han continuat fins avui -que m'han dit que ja està sol·lucionat- doncs volia fer un breu resum de la situació.

Ja vaig fer una entrada sobre l'odi i l'amor a aquesta eina i tot i que m'havia semblat estimar-la més que odiar-la... crec que l'odio!!

Aquí us exposo el perquè: 
La companya Pilar va veure que la meva presentació es veia malament i -amb molt bona intenció- va modificar l'estructura per tal de que sortís bé. El problema era que quan ella ho veia bé en el seu ordinador, a mi m'apareixia horrible en el meu. Aquí les dues fotografies que ho demostren:

Tal i com ho veia la meva companya Pilar des del seu ordinador

En aquesta foto es pot veure que les imatges estan en línia amb el text i el peu de foto estava sota la fotografia. L'estructura està en dues columnes amb text i imatge en totes dues. 

Tal i com ho veia jo des del meu MAC

I aquesta és la fotografia de com ho veia jo. Les fotografies ja no estan en línia amb el text i el peu de foto està al costat de la fotografia.

Després de batallar amb el Sites i seguir les recomanacions d'en Camilo (dues columnes, en una text i en l'altre fotos) he pogut acabar la meva presentació i que els meus companys la vegin igual. 

El perquè d'aquesta diferència entre les visualitzacions és un expedient X. 

Ja tremolo per la PAC3...

Elisenda J.  

Treball en equip

Doncs la veritat és que he de dir que jo em sento molt orgullosa de la tasca que s'ha fet i que, finalment, tots hem aportat moltíssim. No sé si és millor o pitjor que la d'altres, però crec que hem pogut anar resolent les dificultats i cadascú de nosaltres, finalment, ha tret el millor de si mateix. Paciència, és la clau, i intentar entendre la manera de ser i les circumstàncies de cadascú pot ajudar a millorar les dinàmiques d'equip. 

GSites, sense les millores d'en Camilo, no seria el mateix. Ara, per a mi, queda un altre repte i és fer el web més accessible, però... Ja veurem si arribem a fer-ho. 

Per a mi, el programa més farragós és Zotero. De fet, he tingut l'ocasió de cursar "Fonts d'Informació" i trobo que no té res a veure amb Mendeley. Per a mi, Mendeley és molt més senzill, còmode i pràctic (el que no sé és si gestiona grups), però l'aplicació per usuaris de Mendeley és molt més pràctica que la de Zotero. 

El que també veig és que els meus companys no s'acaben de sentir còmodes amb el Diagrama de Gantt. També crec que és pràctica, perquè a mi ara em falta informació en un calendari. Suposo que és qüestió de costum, com la resta d'aplicacions. 

Bé, a veure com va la pròxima pràctica. L'únic que demano és que no ens posem nerviosos. I, apa, a tirar cap endavant!!

Buscar i buscar...

Hola a tothom!
Aquesta és la setmana d'entrega i per sort, com que la setmana anterior ens havíem posat al dia amb la feina, m'ha deixat temps d'entregar una PAC d'una altre assignatura.

El Google Sites ja està gairebé enllestit, potser queda algun detallet sense massa importància; el document de planificació també està redactat i; només queden les cerques en el Zotero.

I d'això us vinc a parlar en aquesta nova entrega: Buscar i buscar i no parar... i finalment introduir les millors al programa Zotero. 

Busquem per trobar respostes a les nostres preguntes. 

Per l'anterior PAC vaig utilitzar diferents cercadors, alguns d'ells no els coneixia i em va servir per aprendre a buscar i veure que es podia recuperar amb ells. 
En aquesta PAC m'he centrat amb els recursos que més em van agradar: El Google Acadèmic i els repositoris universitaris. Tot i això, com que conec diverses revistes (i una pàgina web que és una mina d'or) que publiquen articles que podrien ser interessants també he anat a donar-hi una ullada.

Finalment, he trobat alguns articles que responien a les meves preguntes i alguns que han aportat noves idees i noves maneres de enfocar la que serà la meva part del treball.
He seleccionat 6 en total tot i que no tots parlen concretament del Big Data però aporten altres visions del perfil del documentalista que poden ajudar a comprendre el repte en el què ens trobem.

Bé, això és tot per aquesta entrada.

Elisenda J. 

HOW WE FEEL
A visual representation of recent sentiment, as expressed on the Internet.
Good feelings are brighter; negative ones are darker.

OK

La situación en el grupo se ha dinamizado. Personalmente, tener algo muy concreto sobre que trabajar - el Gsites - me ha ayudado: sé sobre donde tengo que poner los esfuerzos, y además los resultados son inmediatos. Un poco de satisfacción garantizada respeto a otras tareas anteriores, que encontraba muy poco claras y a veces incomprensibles. 

El Gsites tiene además la característica de ser el único instrumento que estamos usando (a parte el Drive, que usamos muy poco hasta ahora) que es realmente colaborativo. 

Hemos superado la primera crisis del grupo. 

  

El trabajo está yendo bien. 

Estoy aprendiendo mucho sobre el trabajo grupal. 

NO

Aunque Ruth haya hecho un trabajo genial con el Gantter, la verdad es que me resulta bastante incómodo para tener una visión global del trabajo. No creo que sea problema del método - el diagrama de Gantt - pero sí del programa, que me parece muy poco funcional. 

Creo que como instrumento de trabajo, así como está ahora, es poco útil.   

Sería más simple, y más útil, tener un Gantt que funcione, o reducir la planificación a una lista de to do con nombre/tarea/fecha. Es más: creo que nos hace falta y tendríamos que plantearnos de preparar un documento así. 

MÁS

He reflexionado sobre el tema del liderazgo/coordinación. Creo que en un trabajo grupal, y más si las personas no se conocen, tiene más sentido que quien está responsabilizado al frente del profesor tenga un rol de coordinador. ¿Qué tiene que hacer un coordinador, y cual es la diferencia con un líder? Un líder guía (leader, to lead) y, fundamentalmente, comanda. El trabajo de un coordinador, al contrario, es de estructurar y facilitar el trabajo de los otros. 

Bueno, ya está. A seguir con las búsquedas...

Transició i aprenentatge personal

Vinga doncs, ja en van 3. Aquest  és un post que podríem dir-li… de transició. De transició i d’aprenentatge personal, perquè estem a punt d’entregar la PAC2 i començar la PAC3 i perquè estic adonant-me que puc modificar la meva manera de ser en moments puntuals.

                Durant aquesta setmana hem fet moltes coses però el que destacaria seria que ens hem posat al dia amb la feina endarrerida (de fet em dona la impressió que hem fet més feina en una setmana que en la resta de temps que portem de la PAC).

Troç mur de Berlín. Transició. Autoria pròpia.

Està essent una PAC llarga i difícil, tant pel que fa a l’obtenció de l’estructura mental que tenim cadascú (em sembla que ja us ho vaig comentar en un dels posts anteriors) com per la quantitat d’informació a gestionar i la quantitat d’activitats a fer.

               

A l’inici del post us parlava de l’aprenentatge personal que està suposant per mi el desenvolupament d’aquesta PAC, doncs bé, potser per la meva educació, pels companys amb qui he hagut de treballar al llarg de la meva vida d’estudiant o per la meva personalitat… sóc una persona que està acostumada a suplir les mancances dels altres (ja sigui per manca de temps, irresponsabilitat o, simplement, passotisme) responsabilitzant-se de la feina a fer dels altres.

Armari ple de llibres al mig del carrer a Goslar (Alemanya).
Aprenentatge. Autoria pròpia.

En aquesta PAC estic aprenent a ser més relaxada amb els terminis grupals perquè, com que tots sabem quan hem de presentar cada apartat, que cadascú s’organitzi com vulgui mentre no endarrereixi als altres. També he après a no responsabilitzar-me del que no em correspon, és a dir, hi ha un límit fins al qual puc arribar més enllà ja no és cosa meva.

Haig de confessar que no m’agrada gens el GSites ja que les eines que tenim al nostre abast són molt limitades (també és veritat que si fossin més complicades no sé si les sabria utilitzar però almenys… una mica de varietat en les fonts… no crec que sigui demanar gaire). Llegia l’altre dia el post de la meva companya Elisenda i em vaig sentir totalment identificada. Li agra

eixo que m’hagi esmentat ja que, ser el primer que es tira de cap a fer una activitat… moltes vegades no es valora i realment és complicat. Quan havíem de començar el Sites em va passar el mateix: entrava cada dia al Sites que havia creat en Camilo per comprovar si algú havia fet quelcom però… res, pàgines en blanc; així que… com que vaig veure que ningú es decidia… vaig fer-ho jo. Un cop donat el primer pas, sembla que va ser com una porta oberta que el vent no deixa que es tanqui: les meves companyes van començar a afegir punts, enllaços, idees noves que els hi anaven sorgint a mesura que anaven entrant al web… fins al punt que ens està quedant un GSites molt interessant i original.

Espero seguir aprenent tant personal com grupalment i poder utilitzar aquest aprenentatge en qualsevol àmbit de la meva vida actual o futura. Fins la setmana vinent!

P. Quintilla

Una setmana complicada...

Bé, d'entrada la primera dificultat que m'he trobat ha estat la de poder redactar al blog. He tingut problemes amb l'usuari i, em posés en el correu que em posés, no podia fer cap entrada.

He llegit atentament als meus companys durant aquests dies, tant al fòrum, al whatsapp, al xat, al blog, etc. Trobo que hi ha hagut un moment de tensió per pensar que hi havia algunes persones que podien estar despenjades, però simplement crec que cadascú s'autogestiona com vol. I crec que, segons quins missatges, més que activadors poden ser desincentivadors. Això s'ha de tenir present.

Fins entrar a la UOC, jo mai havia fet un projecte digital. Sempre he conegut més o menys a la gent amb la que havia de treballar i sabia què podia esperar de cadascun d'ells, de la mateixa manera que cadascun d'ells sabia o tenia una idea de què podia esperar de mi.

Crec que els projectes digitals, si més no a la universitat, es caracteritzen per: no conèixer als membres de l'equip, no conèixer (fins que no es pregunta) la seva disponibilitat, no conèixer les seves habilitats i, de sobte, et trobes havent de fer un treball. Crec que obre força la ment aquest tipus d'iniciatives.

Ara bé, una de les coses que ja vaig insistir a l'inici d'aquesta assignatura i que crec que és important és que hi ha d'haver un únic canal de comunicació, vàlid per a qualsevol dels membres i només operar per aquest tipus de canal.

Jo no sóc partidària de tenir molts canals oberts perquè si es transmet en un, potser no s'entén bé i el que no es pot fer és escriure el mateix en quatre llocs perquè llavors no és operatiu.

És més, crec que el mode asíncron és perfecte perquè no sempre disposem de moments per poder treballar conjuntament. Sé que no és la manera de pensar dels meus companys i ho he d'acceptar i utilitzar d'altres mitjans, però pot acabar passant que ho comuniquis en un mitjà, que no s'entengui i que es generin malentesos inadequats.

Bé, en tot cas, aquesta setmana ha acabat i s'ha de continuar cap endavant!

Seguim!

GSite: de l'odi a l'amor només hi ha un pas... o això diuen

Aquesta setmana hem treballat intensament en el Google Site de l'equip.
La veritat és que mai havia realitzat un. Ni tant sols sabia que existia!

En Camilo el va crear i hi vaig entrar durant un parell o tres de dies per mirar la pàgina en blanc -ja que encara no s'havia introduït res- pensant què s'havia de fer.

He de reconèixer que esperava que algú donès el primer pas. Era com demanar per sortir una persona:

Per què he de ser jo el primer que digui alguna cosa? Què ho faci l'altre!! -mentre poses cara d'indignació. 

Per sort hi ha persones en el grup que són més valentes i van començar a editar el Sites.

La Pilar va començar creant les pàgines, l'índex i la portada i ja sense la pàgina en blanc vaig començar a pensar que podia aportar.

I no hi ha millor cosa per aprendre a utilitzar una eina que potinejar-la. Així que amb la referència de la guia del Sites penjada a l'aula i la curiositat pròpia, em vaig aventurar a la nova dimensió del Google Sites.

Després dels primers moments de desconcert comences a veure com s'organitza, què té, què pot fer i com s'ha de fer. És a dir, passes de tenir coneixements nuls a relacionar altres experiències editant altres pàgines o blogs i comences a entendre com funciona i com t'has de moure pel lloc sense fer explotar res.

Tot s'ha de dir que té certes coses bones i algunes que sorprenen per no ser-ho tant. Per què no deixa modificar-ho tot? Pensava que seria més una eina on es podria modificar el html i el css lliurement però per fer-ho tens que utilitzar altres formes per forçar l'eina i fer-la més dinàmica.
Una pàgina web que ho explica és aquesta.

Però en general fa el que té que fer. I també he de reconèixer que els meus coneixements en edició de llocs és limitat -Sòc jo, no ets tu- .

Bé, pel que fa a les cerques, potser encara no m'he he pogut dedicar massa temps. Entre les Pacs s'altres assignatures i la família no dono a l'abast.

El proper post prometo que serà sobre les cerques i les dificultats que hauré tingut per aconseguir informació rellevant sobre l'evolució del paper del documentalista en el Big data.

Elisenda J. 

El primer choc

Primer post en el blog del grupo. Está siendo duro, debo admitirlo.

No estoy habituado a trabajar en grupo, y menos a distancia, con personas que no conozco, y en un idioma que no es el mío. Es evidente que quince años de trabajo como diseñador freelance han plasmado mi forma de trabajar: he sido siempre el único responsable de mi trabajo, y he seguido siempre mis ritmos, que son además por el 50% parte creativa, que es complicada de programar: es sentarse, y trabajar hasta que algo salga, que es exactamente lo contrario de una planificación!

Así que asignatura para difícil para mi.
Pero es la ocasión para aprender: es por esto que estoy aquí, no?

Se que esto puede frenar el trabajo de mis compañeras de grupo, y puede llevar a crisis.

Les pido un poco de paciencia, y de tolerancia: estoy trabajando en eso!!!

Creo que podemos integrarnos bien, ya que cada uno tiene sus superpoderes!

Aprendiendo

El trabajo en si, la investigación, esta última semana ha pasado realmente en segundo plano, pero salieron varios temas importantes.

Liderazgo: que quiere decir “liderar” un grupo; cual es la diferencia entre liderar y coordinar; como el “lider”, o coordinador, tiene que enfrentar una crisis para poder ayudar a resolverla. Es un poco ver en la realidad el tema que salió al principio, en la discusión en el foro. Será interesante ver como cambiará la gestión del grupo en el tiempo.

Visibilidad: hacer ver y entender a los otros lo que has hecho es tan importante como lo que haces, y a veces más.

Los instrumentos

Debo decir que estoy un poco frustrado con los instrumentos de la UOC para el trabajo colaborativo online.

La página de la UOC se cierra cada quince minutos – por cuestiones de seguridad – pero realmente no es fácil currar así.

Además no creo que un foro sea un instrumento adecuado, menos cuando ya todos estamos abituados a la velocidad y instantaneidad de los mensajes push, de venir avisados por el propio móvil de cualquier cosa. El espacio de trabajo de la UOC a veces parece perdido en el fondo más oscuro de internet…

Hay plataformas de trabajo que reunen análogos del drive, chat, y mil otros instrumentos colaborativos instantáneos en un único espacio. Si es verdad que en la UOC utilizaremos los foros, el Drive, Gsites, el mundo de la empresa ya está diez años más adelante, y sería útil conocer y profundizar también estos instrumentos.

Sería interesante por ejemplo que pudiéramos investigar y elegir con el grupo los instrumentos de colaboración, para aprender todo lo que la red ofrece, que cambia día a día. 

Aprendre: Gantter, GCalendar, Sites, Líder…

Baja, Baja! Ja torno a ser aquí per la publicació setmanal reglamentària al blog. Ha sigut una setmana molt intensa, tant de feina com de conflictes o millor dit “conflicte” (un sol) i haig de confesar que el balanç ha sigut negatiu i positiu.

Temple Blanc a Chiang Rai (Tailandia). Exemple d'esforç.

Us explico, penso que és negatiu haver-se de trobar amb conflictes quan la connexió és asíncrona ja que la tasca de solucionar-los obliga als integrants del grup a tenir una major implicació per fer-ho. Segurament hi hagi molta gent que aquest fet els hi sembli positiu ja que, si hi ha un conflicte es pot buscar la solució i arribar a un acord però… en el meu cas particular… no m’agrada; tot i que entenc perfectament que, en un grup on hi ha diferents perfils, és quasi requisit imprescindible trobar-se amb algún que altre problema.

                També em sembla negatiu el no saber si els integrants del grup s’han connectat, si han llegit els missatges penjats, entre d’altres coses, perquè això fa que els alumnes es vegin obligats a haver d’utilitzar una eina síncrona (com podría ser el whatsapp) per notificar canvis, actualitzacions o feina feta.

El problema amb el que ens hem trobat no ha sigut més que un tema informàtic per una part, ja que, tot i que la feina estava feta, passava quelcom que impedia que la resta de companys poguéssin veure-la. I de l’altra, encara que la feina també estava feta, ha sigut per la manca de comunicació i notificació a més de no utilizar les eines acordades grupalment.

               

Aprendre

Per solucionar aquest tipus de conflictes o per evitar que tornin a repetir-se el més important és la voluntat de solucionar-ho i la comunicació, aspecte molt positiu del que disposem al grup Boig Data! També penso que és important respectar i seguir tots els fils de conversa (a vegades són molts i es fa difícil) per tal de saber a quins acords s’ha arribar sobre un tema concret (en el nostre cas decidim per majoria quines eines utilitzar de totes les que ens proposa el professor-consultor per realitzar cada activitat).

Com a positiu veig la quantitat de coses que estem aprenent en tan poc temps. Estem adquirint coneixements d’eines per la gestió bibliogràfica, planificació de tasques i activitats, planes web, compartir documents i… el coneixement més important: ser líder.

Al començament de l’assignatura en Joan va proposar un debat sobre quines eren les competències i actituds a valorar més positivament per dur a terme un treball en equip i va sortir, també, la figura del líder. Aquest punt va crear un debat intens ja que uns pensaven que, per la tasca de líder, no tothom és apte i, per tant, els líders havien de ser les persones que realment sapiguéssin com fer-ho. D’altres pensaven tot el contrari, el líder havia de ser rortatiu per tal de poder adquirir competències noves, el fet de no saber ser líder no significa que no ho puguis fer, només cal aprendre a ser-ho.

                Valoro, a més, com a positiu adonar-se que hi ha un problema, saber que s’ha de solucionar i solucionar-lo.

Vinga, ja m’he confesat. Fins la setmana vinent!

P. Quintilla

Dificultats, malentesos i reunions

Aquest cap de setmana hem patit la nostra primera -petita- crisi a l'equip.

Per sort, només eren malentesos i no falta de voluntat, i s'ha solucionat sense problemes fent una reunió extraordinària:

Organització i citació: via Whatsapp
Dia i hora: Diumenge dia 10 d'Abril, de les 18 a les 20 hores aproximadament.
Eina: Xat del Gmail de la UOC.

També s'ha solucionat el tema al fòrum per tal que ho pugui veure el consultor.

Trobo que aquesta petita crisi ens ha fet veure que necessitem ser més clars, dir tota la feina que un ha fet i quan s'ha compartit amb els altres membres per tal de que si hi ha problemes de visualització es puguin resoldre el més aviat possible.

També trobo que una reunió setmanal i alguna puntual extraordinària seria perfecte per poder posar en comú temes de forma més àgil que esperant esmenes a propostes en el fòrum.

Però és el meu punt de vista...

Elisenda J. 

Planificar: una tasca difícil de redactar

Mare meva, el meu primer post al blog i no sé per on començar! Haig de confesar que mai he sigut gaire destre amb això dels blogs (potser perquè no em fan gaire gràcia) però tot sigui pel bé del grup i pel meu propi. És un repte plantejat així que, com a repte, l’haig d’assumir i aconseguir.

Per fer aquest comentari se’m venen molts dubtes al cap: com ho redacto, com ho organitzo, què dic, com ho dic, com ho distribueixo…Em dona la impressió que són moltes coses a dir, poc temps per fer-ho i molt per aprendre.

Primer de tot m’agradaria saludar a qualsevol persona que es prengui el temps per llegir el nostre blog ja que, segons diuen, el temps és or. I, després, us volia explicar que aquests posts tindran una freqüència setmanal que poden (o no) ser el mateix dia. Som quatre persones que formem el grup així que, com cadascú disposa del seu temps i se l’organitza com vol i pot, no podem assegurar que sigui un dia fixe.

El consultor ens recomana que parlem de “les dificultats” com si en aquesta PAC n’hi haguéssin moltes i m’ha fet respecte. Amb tantes dificultats ens trobarem? El primer que penso és no continuar, la veritat, però em poden més les ganes d’aprendre. La major dificultat, segons el meu parer, ha sigut el treball grupal. Vivim en una societat en la que, cada cop més, es dóna molta importància al treball en equip: decisions grupals, organització grupal, …; però realment no és el concepte literal: hi ha una sèrie de tasques i les reparteixen entre les persones però no posen en comú la feina fins al final. Aquí a la UOC, hem hagut de posar en comú absolutament tot.

               

En començar l’assignatura, un cop teniem format el grup, ens vam presentar. Vam parlar una mica de nosaltres i vam afegir els horaris individuals de connexió. En el decurs de la PAC 2, hem tornat a parlar d’aquests horaris per tal de poder fer la planificació i ens hem adonat que no ens podem connectar el que teníem previst així que hem parlat dels horaris de connexió efectiva. En definitiva, quan ens connectarem realment per fer feina.

En aquesta PAC ens hem trobat amb la dificultat que alguns de nosaltres no acabavem de tenir l’esquema general per tal de dur a terme tota la feina i això ens ha endarrerit. Només ens faltava agafar el ritme després de les vacances de Setmana Santa.

     Aquesta dificultat ens ha fet adonar-nos que ens complementem molt bé ja que, per tal de que tots tinguéssim l’esquema mentalment, ens hem ajudat els uns als altres.

Som quatre persones amb diferents orígens, amb perfils professionals diferents (disseny gràfic, administració, biblioteca i administració pública) i estudis realitzats bastant diversos però hem aconseguit utilitzar els punts forts de cadascú i potenciar-los per tal de complementar els punts febles dels altres.

     Un dels companys no parla català tot i que l’entén perfectament així que, el que en un principi podria haver sigut un problema no ho ha sigut. Aquesta persona esta aprofitant al màxim per aprendre català i la resta li ajudem.

Res més a dir, espero que no se m’hàgi oblidat parlar d’alguna cosa. Us escric en el següent post. Que vagi bé!

P. Quintilla

Planificació individual: Allò que sempre fem però que no prestem atenció al fer-ho

Ens passem la vida mirant al futur, però quan ens diuen que tenim que planificar un període de temps relativament curt, s’ens fa complicat. 

Vaig aprendre a planificar-me quan vaig començar la universitat presencial i, amb el pas dels anys, he anat millorant la planificació dels treballs -sobretot d’aquells que has d’invertir molt de temps- per tal de no anar apurada els dies anteriors a l’entrega. 

Tinc la meva agenda en paper on m’apunto els inicis i les entregues de les pac, els debats, altres activitats o documents a revisar, esdeveniments familiars, etc. 

Amés, les entregues de les pac les assenyalo també amb un Post-it de color (després canvio el color de cada assignatura per adequar-lo a la nota adhesiva que li he posat) per a veure ràpidament quin dia tinc entrega. 

Actualment, tinc el calendari de MAC que m’avisa dels esdeveniments propers (un dia abans) dels calendaris importats. I és a partir d’aquesta eina on m’he interessat pel Google Calendar. 

Tot i això, per fer la meva planificació del treball he hagut d’agafar un paper i l’agenda per veure quines dates eren les més idònies per iniciar i acabar les tasques i les activitats. Després ho he passat, sense masses problemes, al Google Calendar. 

És una eina força intuïtiva. 

Ho he compartit amb els meus companys per tal de posar-nos d’acord i fer una planificació grupal que, tot i que més o menys ja ens anàvem dient pel fòrum els dies per fer una feina o acabar alguna part, ara ens podrem organitzar molt millor i prioritzar les activitats segons el nostre temps disponible, altres assignatures, etc. 

I això és tot per ara. 

Salutacions

Elisenda J. 

Diari de sessions de 6 d'abril de 2016

Aquesta és la meva primera entrada en el blog del grup Boig Data!. No tinc blog ni consulto els blogs de la gent. Més aviat mai havia fet quelcom similar a això.

Pel que fa al grup, crec que tots els integrants tenim bona predisposició al treball i estem disposats a fer la feina. A més, cadascú de nosaltres té un perfil força diferenciat i s'aprofita això en el conjunt del grup. Estic contenta del meu grup de treball.

L'assignatura em costa més. La veritat és que tal i com està plantejada, tinc la sensació (no sé si és volgut a l'assignatura) "d'anar i tornar" constantment i això és el que pitjor porto. Sóc una persona enormement estructurada i esquemàtica i això és el que pitjor porto.  De fet, les xarxes socials les utilitzo únicament per qüestions de feina.

Diria que l'objectiu de l'assignatura és precisament aquest, però he de reconèixer que a mi em costa molt el plantejament des d'aquest punt de vista. I, a més, tinc la sensació que el contingut no és allò rellevant en aquesta assignatura, sinó l'ús d'eines en l'àmbit de les TIC.

Ara hem de fer el Diagrama de Gantt, la planificació de les tasques, comptant amb els recursos que disposem. A partir d'aquí, iniciar el Google Sites.

Bé, hi ha temps encara per poder lliurar la pràctica correctament.

Ànims i cap endavant! Que això ho aconseguim!

Ruth

Benvinguts al blog Boig Data!

Hola company, companyes i lectors!

Aquesta és la primera entrada del blog per fer una petita prova de com queda tot.

Com ja he dit en el fòrum (debat) us he enviat un missatge per afegir-us, però si el correu de la UOC no us funciona, ja m'ho fareu saber i us invito amb un altre correu (a poder ser Gmail)

Això és tot, de moment.

Salutacions i benvinguts!

Elisenda.